Salud

No tot val quan parlem d’entrenar joves

Jose Vidal López. Director técnic Royal TarracoCEDIDA

Publicado por
Jose Vidal López
Director técnic Royal TarracoRedacción

Creado:

Actualizado:

L’adolescència és una etapa especialment sensible quan parlem d’entrenament. És un moment en què el cos canvia ràpidament, la coordinació es veu alterada pel creixement i la capacitat d’adaptació és molt alta. Precisament per això, també és una fase en què entrenar sense criteri pot tenir conseqüències. Molts joves tenen ganes d’entrenar, energia i il·lusió, però no sempre saben què els convé ni com fer-ho de manera adequada.

Avui dia, l’accés a informació sobre entrenament és pràcticament il·limitat. A les xarxes socials circulen rutines i models físics sovint pensats per a adults i presentats com a solucions ràpides. Molts adolescents els prenen com a referència sense qüestionar-los, i això fa que als centres de fitness es repeteixin errors habituals: males execucions, càrregues excessives, presses per progressar o objectius poc realistes.

Cal recordar que els adolescents no són adults petits. El seu sistema musculoesquelètic encara està en desenvolupament, el control motor és inestable i la tolerància a la càrrega varia molt entre individus. Entrenar sense assessorament pot comportar riscos reals: lesions per sobrecàrrega, dolors persistents, desequilibris musculars o una fatiga constant que afecta el rendiment i la motivació.

Per això és fonamental que els centres de fitness ofereixin un acompanyament professional proper i continu. No n’hi ha prou amb tenir un entrenador present puntualment: cal observar, corregir, adaptar i explicar. Un centre que assumeix aquesta responsabilitat crea un entorn segur on l’adolescent se sent acompanyat i pot entrenar amb confiança.

L’entrenament supervisat permet treballar aspectes que no apareixen als vídeos d’internet: la qualitat del moviment, la postura, la respiració i la gestió de l’esforç. A més, converteix el centre en un espai educatiu on el jove adquireix criteri i autonomia progressiva.

Sense aquest suport, augmenten els riscos de lesions, frustració i abandonament precoç. L’entrenament en l’adolescència hauria de ser una eina de salut i formació, no una cursa per resultats immediats. Els centres de fitness tenen un paper clau perquè els joves construeixin una relació sana amb l’exercici per a tota la vida.