Un segle tenint cura de les espècies a Rocafort de Queralt

Encara conserva intacte el mateix taulell que feia servir la seva besàvia Conxita per despatxar les espècies al detall a Rocafort de Queralt. Mentrestant, el seu besavi, en Francesc Corbella, les comercialitzava poble a poble amb el seu sarró. D’això ja fa 100 anys.

La seva besnéta, Cristina Corbella, recorda les històries que ha viscut i les que li han explicat sobre l’empresa familiar que ara condueix juntament amb els seus pares i dos treballadors més.

És fàcil localitzar la ubicació de l’empresa només deixant-se guiar per l’olfacte. En un dels carrers més cèntrics del poble, el Doctor Barrera, agradables aromes es desprenen d’un dels portals. Fa olor de pebre, de canyella o de safrà, depèn del dia. L’empresa familiar Espècies Corbella continua incombustible al pas del temps.

La seva trajectòria centenària l’ha portat recentment a obtenir la Placa al Treball Francesc Macià que atorga la Generalitat, una notícia que han rebut amb molta satisfacció. «Estic feliç per la família, que porten tota la vida treballant», explica la Cristina al Diari.

El petit negoci va passar del besavi a l’avi, i de l’avi al seu pare. Cada generació ha anat incorporant coses noves, des de la distribució del producte en moto a la furgoneta actual. A part dels aspectes logístics, també hi ha secrets que s’han anat transmetent al llarg del temps, com les barreges pròpies que va crear l’avi, que encara les fan servir al peu de la lletra i que continuen apuntades en un paper amb les quantitats exactes.

Història lligada al poble

Si per alguna cosa estan satisfets amb el reconeixement de la Generalitat, és perquè aquesta és una empresa molt lligada a la història del poble, ja que Rocafort va ser un punt molt important en el comerç de safrà des de la baixa edat mitjana i «hi havia molta gent que s’hi dedicava», diu. A banda, són moltes les famílies del municipi que han treballat a Espècies Corbella en aquest segle de vida.

Molt a prop del taulell de la besàvia, situat a la recepció de l’empresa, les dones del poble es dedicaven a fer les paperines de safrà. Aquesta filosofia per cuidar el fet artesanal és la que segueix predominant en l’actualitat. «Seguim mantenint aquesta part de fer barreges, moldre els productes i assegurar la qualitat gràcies a les receptes que ens va deixar l’avi», comenta la Cristina. El taulell ara només hi és com a decoració, però aporta un potent component històric que permet fer-se una idea de tot el que ha viscut aquests cent anys.

Ara ja no venen al detall, sinó que distribueixen a l’hostaleria o botigues de les comarques de Lleida i Tarragona i el sarró del besavi s’ha convertit en un còmode vehicle de quatre rodes.

El boca-orella i la seva trajectòria han fet que l’empresa funcioni, ja que actualment ni tan sols disposen de pàgina web, un fet que la Cristina voldria canviar. «M’agradaria poder estar presents a les xarxes socials. Crec que la gent té curiositat en les espècies i falta aquesta part de divulgació», afirma. Tot i ser jove, la Cristina Corbella pertany a la 4a generació de l’empresa i en un futur se n’haurà de fer càrrec. Fa uns anys, però, el seu camí anava cap a un altre lloc. «Vaig estudiar psicologia i antropologia, però vaig veure que l’empresa es podia perdre i vaig decidir tornar al poble».