Adeu a Francesc Xammar, jesuïta compromès i referent a Tarragona

El jesuïta Francesc Xammar, nascut al passeig de Gràcia el 1933, ha mort aquest dilluns 15 de setembre en la que ha estat, des de principis de 2023, la seva última residència, el Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. «Aquesta ha estat una comunitat de jesuïtes on en Paco, com el coneixíem molts dels que vam poder trobar-lo en el nostre camí vital, ha conviscut al costat de molts altres jesuïtes que, com ell, van donar la vida pels sectors més vulnerables de la societat», com indica Francesc Xavier Rius, administrador del Comitè Óscar Romero de Tarragona i amic íntim d’un Xammar que «era, sobretot, una bona persona».

El contacte de Rius i Xammar es va establir a Tarragona, on el religiós —que va ser el fundador d’aquest grup creat a la ciutat arran de l’assassinat de l’arquebisbe salvadoreny i sant Óscar Romero— va arribar el 1966. Més concretament, als barris perifèrics de Torreforta i de la Floresta, «sent un capellà que va fer molt per tots aquells que no tenien tanta formació com ell», continua Rius, «i fent una tasca enorme de solidaritat conjunta, és a dir, implicant sempre a tothom en la millora d’uns indrets que començaven a aflorar en el context de les dificultats polítiques, socials i econòmiques com les que hi havia aleshores».

També amb els més vulnerables

Amb vocació de servei, durant més de sis dècades va treballar compromès amb la ciutat de Tarragona i molt especialment amb els sectors més vulnerables com a capellà, però també com a activista, líder veïnal i formant part del primer consistori democràtic, després de la dictadura, com a regidor, de 1979 a 1983.

«Mentre feia tot això», agrega Rius, «tenia temps per donar a conèixer la realitat que es vivia en molts països de l’Amèrica central fent que tarragonins i tarragonines hi viatgessin i que, personalment i des del voluntariat, prenguessin consciència de la situació», rememora l’administrador del Comitè Óscar Romero.

Per a la historiadora Neus Baena, autora del llibre Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, Església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977), en què Xammar és un dels testimonis orals que apareixen, el jesuïta «va ser una persona molt estimada i respectada a la Floresta per la seva proximitat i compromís social i polític, en tractar-se d’un dels pilars fonamentals del moviment associatiu veïnal del barri durant la dictadura i la transició, a més de ser el líder de la Candidatura de Participació dels Veïns».

Baena, que va entrevistar el prevere a la Floresta per al seu estudi, afirma que «per a ell va ser molt important despertar, entre els veïns, el grau de conscienciació de la manca d’uns serveis dignes als barris de Ponent i, d’aquesta manera, reivindicar-los i lluitar per aconseguir-los», abans d’assenyalar que «Francesc Xammar va ser defensor d’una Església propera als pobres i allunyada dels poders».