Sònia Hernández, consellera de Cultura: «Seria molt important que el Museu d'Art Modern de Tarragona pugui explicar Jujol»

Sònia Hernández Almodóvar (Barcelona, 1968) és llicenciada en Història de l’Art. La seva trajectòria professional sempre ha estat vinculada als museus fins que va ocupar el càrrec de directora general de Patrimoni Cultural i directora de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco era una assignatura pendent amb aquesta ciutat?

Era una assignatura pendent amb la ciutat, però també amb el patrimoni de Tarraco, que va més enllà de Tarragona, perquè estem parlant d’un patrimoni que és de la humanitat. I, per tant, era un deute que anava molt més enllà.

Per què ara?

Per ser justos, i els tarragonins ho saben, amb aquest consorci s’hi ha treballat durant molts anys. Hi havia unes bases posades i jo mateixa, amb l’alcalde Ricomà, ho havia parlat i havíem començat a treballar-hi. Amb aquest pòsit s’han alineat els astres, perquè ara s’hi suma que hi ha una aposta molt ferma del Govern per Tarragona, que ha vist que estem parlant de la segona conurbació més important del país, amb 500.000 habitants, i que es vol posar en valor. La cultura té un rol important en la vertebració de la Catalunya sencera, i el patrimoni és un aglutinador de primer ordre.

Quan es constituirà formalment aquest consorci?

Ara estem treballant en la lletra petita i la idea és que al llarg de tot l’any vinent anem avançant amb aquesta constitució, per tal que estigui plenament operatiu el 2027.

Ens hem de quedar amb què les coses passen quan hi ha voluntat política. I ara n’hi ha

Com pot afectar el funcionament del consorci el fet de dependre de si hi ha o no hi ha pressupostos?

Estem treballant per tenir un pressupost i, per part de la Generalitat, estem parlant d’una aportació de 4 milions d’euros, que se sumaran a l’aportació de l’Ajuntament, sense oblidar que hi ha un munt d’inversions que ja estan en marxa, que les fa el Ministeri, l’Ajuntament i la Generalitat. Estem parlant de 40 milions en els pròxims anys que gestionarà el consorci, perquè són diners que ja estan compromesos. Treballarem per poder buscar aquests diners dintre del pressupost de la Generalitat.

Fins ara, la Generalitat sempre s’havia posat de perfil davant del patrimoni romà.

No sé si diria de perfil, potser no s’havien trobat els mecanismes per fer aquesta aposta. Al final, ens hem de quedar amb què les coses passen quan hi ha voluntat política. I ara n’hi ha.

El president Illa presidirà aquest consorci i això genera recels com es va poder veure el dia de l’aprovació dels estatuts. Què els diria a aquests partits?

Els diria que demostra el seu compromís i com és d’important aquest consorci que el presideixi la primera autoritat del país.

S‘havia menys tingut el patrimoni de Tarraco?

Jo no ho diria. El patrimoni de Tarraco és riquíssim i enorme. El patrimoni urbà sempre és molt complex, perquè hi ha moltes titularitats, a banda dels privats. La complexitat interinstitucional sempre és un repte i una de les coses que hem de fer valdre és que ens hem posat d’acord, també amb el Ministeri, la Diputació i l’Arquebisbat. El que hem fet ara, que d’una manera o altra tots estiguem compromesos dins d’aquesta proposta, és molt important.

La setmana passada s’anunciava una inversió d’1,4 milions del Departament de Cultura pel patrimoni romà. És una mostra d’aquesta nova manera de treballar?

Sí, clarament. Com a Generalitat sempre hem anat aportant diners, però, d’alguna manera, no volem esperar que el consorci estigui constituït per fer ja avenços importants i significatius en aquesta direcció.

Van anunciar una inversió de 2 milions d‘euros pel Teatre Romà. En què consistirà el projecte?

El primer trimestre de 2026 començarà la nova fase d'obres a la Muralla"

Des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i, per tant, des del Departament de Cultura, tenim un projecte de posada en valor dels monuments de titularitat de la Generalitat, on hem fet una aposta forta per millorar l’experiència del visitant. L’objectiu és posar a l’abast de la ciutadania nous relats, noves interpretacions i facilitar l’accés a la comprensió dels monuments, afegint noves perspectives en la mirada de la interpretació d’aquest patrimoni. Una mirada de gènere i inclusiva. Estem renovant els relats i ho estem fent a partir de la microhistòria, on partim de relats de persones concretes que tenim documentades, que sabem que van existir i que tenen a veure amb aquell patrimoni. I, a partir de la història d’aquella persona, s’extrapola a la gran història en majúscules. Aquest projecte té una segona capa, que és la utilització de les noves tecnologies i tot el poder que ens donen per agafar aquests continguts, que són fruit de la recerca, per posar-los a l’abast de la ciutadania.

Coneix l’estructura? Què li sembla?

Naturalment. Allà es va fer un intent de reconstrucció, que va tenir el resultat que va tenir, i segurament, de cara al ciutadà no expert, és del tot insuficient per imaginar aquell lloc. I, precisament per això, volem dotar-nos d’aquestes eines.

Amb quin calendari estan treballant?

Estem preparant una segona licitació d’aquest projecte, en la qual s’inclourà el Teatre Romà, i en els pròxims tres-quatre anys serà efectiva. Quasi tots els monuments tenen una audioguia i necessitarem alguna mena de construcció, encara que sigui de caràcter efímer, per poder tenir aquest metavers, perquè necessitem un espai tancat i fosc. Per tant, estem parlant d’un projecte d’envergadura.

Quan s’iniciarà la nova fase d’obres a la Muralla que ha de fer Incasòl?

El primer trimestre de 2026.

Fa més de vuit anys que està pendent. Per què costa tant?

Costa molt, però ara ja ho tenim posat en el calendari i ens hem de quedar amb això, que hi hem posat fil a l’agulla i ho tenim enfilat.

Se sancionarà el propietari de la Font dels Lleons per haver fet excavacions sense l’autorització de la Comissió de Patrimoni?

El que estem fent és saber què ha passat, per poder conèixer de manera científica si hi ha hagut afectacions, més enllà de l’incompliment de la norma per part del propietari. Si les obres que s’han fet han afectat o no, perquè pot ser que s’hagin fet amb rigor. També estem a l’espera d’una presentació d’un projecte per part del propietari. Per part de la Generalitat, la nostra voluntat, i el que hem d’exigir, és que aquest patrimoni estigui ben preservat, posat en valor, i sobretot a l’abast de la ciutadania, amb uns horaris i uns dies concrets, i en això estem treballant.

Es plantegen donar algun tipus d’ajut o involucrar-se perquè sigui accessible?

La llei de patrimoni en això és molt clara: els propietaris de patrimoni protegit tenen l’obligació de vetllar per la preservació del patrimoni, i les autoritats, i els governs, tenen l’obligació que aquests propietaris puguin complir amb la seva funció, amb línies de subvencions. Per tant, han de demanar els permisos, presentar els projectes, passar per les comissions i, a partir d’aquest moment, poder accedir a les línies de subvencions per fer front a una part d’aquesta despesa.

El Museu d’Art Modern ha quedat petit per una conurbació de més de 500.000 habitants»

Com valoren la proposta per impulsar un museu de la Chartreuse?

Qualsevol espai cultural l’hem de valorar positivament, i és molt interessant que la iniciativa privada també prengui iniciativa, valgui la redundància. Chartreuse és una empresa molt important i amb una història vinculada a un espai, que ara volem posar en dansa. El que ens demanen és que, en aquella part que encara hi ha restes de patrimoni industrial que poden ajudar a entendre l’arribada d’aquest licor, els seus orígens i la seva fabricació, es pugui aprofitar aquest espai i en això estem.

Es donaran facilitats perquè tiri endavant?

Sí. Encara són converses molt preliminars, però les restes que queden d’aquest patrimoni industrial s’han de poder explicar.

El trasllat del Museu d’Art Modern (MAMT) al Palau de la Diputació ha de suposar un trampolí per aquest equipament?

El Museu d’Art Modern ha fet durant molts anys una feina de molt de valor, amb uns programes educatius des del primer moment, però s’ha anat quedant petit per a una conurbació de 500.000 habitants. Ara es dona una doble oportunitat. Una, l’adquisició per part de la Generalitat d’aquesta col·lecció importantíssima, i la decisió natural de deixar-la a Tarragona, que és la ciutat on s’ha gestat i, a la vegada, l’oportunitat que la Diputació té la intenció de sortir de la seva seu i deixar aquell espai. Ara conflueixen ambdues coses, cosa que fa que hi hagi una oportunitat molt gran.

No s’entendria el MAMT sense una figura com Jujol"

Qui ho pagarà?

Aquest és un museu de la Diputació i ho tenen molt clar, però la Generalitat està sempre per ajudar a tots els museus del país, i jo he manifestat el meu compromís de col·laboració. No estem encara en aquesta fase, però per descomptat estarem aquí perquè aquest projecte pugui tirar endavant.

Després de l’adquisició de la col·lecció Forvm, el següent pas podria ser l’arxiu Jujol?

No està en qüestió perquè, afortunadament, els hereus de Jujol l’han llegat al COAC i a la seva delegació de Tarragona. I, per tant, la custòdia i la propietat estan a les seves mans.

Podria ser un element més d’aquest futur museu?

Seria molt important que aquest museu pugui explicar Jujol. En la cronologia del museu, segur que Jujol hi és, per tant, aquí el que hi ha d’haver és una bona entesa i una bona col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes per veure com es fa això i en quin grau. No s’entendria aquest museu sense una figura com Jujol, i això crec que és evident. A partir d’aquí cal parlar-ho amb el col·legi, i segur que hi haurà molt bona col·laboració.

S’estan movent moltíssimes peces. Quin paper ha de jugar la Catalunya sud en el mapa cultural del país?

La Catalunya sud ha de jugar un paper fonamental. En matèria de desestacionalització del turisme, és clau el que estem fent. Necessitem turisme? Sí, però també un model diferent i renovat, i en això es treballa. Que el turisme que satura alguns barris i alguns monuments de Barcelona, si troba una oferta de valor patrimonial, ben estructurada i ben ordenada, es repartirà pel territori i una part molt important ha de baixar cap a la Catalunya Sud. Totes aquestes visites han de poder arribar fins aquí en més quantitat que no pas ara.