Francesc Roca: 'Intento captar les emocions'

- Fotografiar les grans construccions castelleres mai m’ha cridat l’atenció. Ho he fet alguna vegada, però un dia em vaig adonar que amb la càmera buscava una altra cosa...

- I què era?

- Volia copsar l’espontaneïtat, els petits detalls que passen desapercebuts mentre la gent està pendent de si un castell es carrega o no. Intento captar les emocions de cada moment, l’abans i el després d’una construcció, i ara tot això ho he recopilat en un llibre, La plaça, Colla Vella dels Xiquets de Valls (1993-2003).

- Què és el que s’hi amaga darrere d’aquest títol?

- 220 imatges que recullen petits moments de 10 anys d’història de la colla. És el pas del temps, l’evolució de la canalla, un homenatge a aquells que ja no hi són. Però més enllà que sigui un llibre sobre la Vella, el més important és mostrar tot allò que passa al voltant del fet casteller i tota la feina que hi ha darrere del que es veu a plaça.

- I què és el que hi ha trobat?

- Sentiments i emocions que es desprenen d’una celebració o una abraçada després de fer un bon castell, o les llàgrimes d’una caiguda. Intento provocar aquesta mirada curiosa que molta gent no està acostumada a fer. Hi ha molts detalls que es passen per alt i en qualsevol imatge s’hi poden trobar històries.

- En quin moment va decidir que volia fotografiar detalls?

- Va ser a la diada de l’11 de setembre de 1989. Vaig començar a prendre imatges de l’estructura i de la gent com pujava i baixava. Vaig adonar-me que era allò el que realment estava buscant.

- El període de temps l’ha escollit per algun motiu?

- És simplement dels anys que tinc més fotografies. En aquest món m’hi vaig introduir de molt jove, però per diverses obligacions, no m’hi vaig poder endinsar fins fa uns anys i aquest és el resultat.

- D’aquestes 220 fotografies, amb quina es quedaria?

- La caiguda d’un 5 de 8 a Santa Margarida i els Monjos. Es veu com l’enxaneta i l’acotxadora cauen en vertical després de fer la segona aleta. En acabar, vaig anar a veure com estaven les dues nenes i, per sort, no els hi havia passat res, així que els hi vaig fer una segona fotografia mentre estaven assegudes a terra després de l’ensurt. He captat altres caigudes, però a aquesta li tinc una especial estima.

- Alguna altra imatge?

- Sí. El 3 de 8 descarregant-se a Vilafranca on es veu tot el públic aplaudint. En aquell moment estava al costat de Pere Català i Roca. Tots dos ens vam emocionar i ens vam abraçar.

- Fer aquest llibre et deu haver suposat moltes hores de selecció d’imatges.

- He hagut de fer una tria molt acurada escollint aquelles fotografies més representatives. A més, estem parlant d’analògic, de manera que hi ha moltes hores destinades a la digitalització.