Recordo quan jo tenia catorze anys que el Circo de Francia va hivernar davant de Casa Boada, era el 1956. Van plantar carpa a l’esplanada de davant, entre el bar i el camp del Gimnàstic antic. S’hi van estar més o menys un mes per fer la campanya de Nadal. Als matins feien circ per la canalla. Portaven ...

El 1976 Jordi Freixa va començar les seves passes artístiques a Casa Boada, era l’inici d’un recorregut que el portarà fins al dia d’avui a actuar a molts escenaris. Recordo encara quan de jove venia sovint al bar i allí parlava dels seus projectes, alguns dels quals l’han acompanyat tota la vida.

Jordi ...

Salvador Villar Guerrero, el Salvori, és una persona que conec des de fa molts anys. Més o menys des que ell en tenia onze, quan anava amb son pare, que treballava a la sofrera. Aleshores jo ja treballava a Casa Boada amb mon pare. El Salvori Villar va néixer a Marbella i és pastor protestant. És una ...

Quan era jove es fumava mig d’amagat. Encara que els pares i els avis fumessin, ja veien en el tabac alguna cosa dolenta que no volien ni per fills ni nets. Jo no sentia cap desig de fumar. La publicitat de l’època ens mostrava fotos d’artistes d’aspecte esportiu i amb una dentadura sana. Això feia despertar ...

Quan jo estava cansat pel treball al bar, molts dies el meu humor flaquejava. I era en aquells moments quan arribava el periodista Ferran Gerhard (1953-2020), en aquella època treballava a El Periódico. Era un periodista diferent. El Ferran era una persona valenta, amb la força de la ploma. Després va ...

Tot i que la gent diu no tenir fe, en tenen molta. I no em refereixo ara a Déu, sinó a una serie d’invents, com aquelles polseres de coure que ho curaven tot. Recordo que algunes de les persones que les portaven deien que els hi servia i que estaven millor. Es van arribar a vendre a les farmàcies, fent ...

Recordo amb estimació algunes papereries i llibreries, penseu que els de la nostra època quan anàvem a l’escola escrivíem amb ploma i tinter, que estava incorporat a la taula en forma d’una tasseta de ceràmica plena de tinta blava on hi havies d’anar sucant la ploma. Recordo que quan vaig veure l’estilogràfica ...

Per a viure la petita aventura d’anar a Barcelona, primer havies de passar per la taquilla, comprar el bitllet i esperar a l’andana amb direcció a Barcelona. Aquells bitllets de tren eren de cartró i el revisor els timbrava fent un foradet amb una màquina de ferro. Eren uns vagons de fusta amb cartells ...