M’adono que quan tens vuitanta anys tens moltes coses per explicar. Només pel fet d’haver nascut a la primera meitat del segle passat. En aquests vuitanta anys ha canviat tot. Des del menjar a la tecnologia, la moral o l’economia. Què us he d’explicar!
Avui parlaré d’un costum que ja actualment gairebé ...
Quan penso en la meva infantesa i joventut m’adono de la infinitat de canvis que hi ha hagut: tecnològics, morals, gastronòmics, per citar-ne tres. Formar part ara de la gent gran del país suposa haver viscut part de la història, i tenir records de família, grans esdeveniments i dels amics, molts dels ...
Eren temps de canvis. Em sembla que era ministre d’Hisenda el senyor, el que va inventar les pentinades fiscals. Tenia inspectors que anaven a petits comerços i s’hi passaven el dia asseguts sembrant el terror. A la barberia del costat del bar n’hi va entrar un que s’hi va estar tot el dia reüllant la ...
Recordo quan jo tenia catorze anys que el Circo de Francia va hivernar davant de Casa Boada, era el 1956. Van plantar carpa a l’esplanada de davant, entre el bar i el camp del Gimnàstic antic. S’hi van estar més o menys un mes per fer la campanya de Nadal. Als matins feien circ per la canalla. Portaven ...
El senyor Ramon Baiges Audén ja era client de Casa Boada. El recordo de fa molts anys, quan anava a l’escorxador amb un carro i una mula. Passava pel bar a buscar un entrepà que es menjava mentre esperaven carregar, fent un trago de la bota de vi que duia al carro. Va començar a treballar de petit amb ...
El 1976 Jordi Freixa va començar les seves passes artístiques a Casa Boada, era l’inici d’un recorregut que el portarà fins al dia d’avui a actuar a molts escenaris. Recordo encara quan de jove venia sovint al bar i allí parlava dels seus projectes, alguns dels quals l’han acompanyat tota la vida.
A la meva època es naixia a casa i es moria a casa. En aquells temps de joventut el difunt s’amortallava al llit i es feia la vetlla. Les vetlles fúnebres s’acabaven animant i s’hi arribaven a explicar acudits. La vetlla durava tota la matinada i als pobles en especial hi feien cap els més jóvens. El ...
Salvador Villar Guerrero, el Salvori, és una persona que conec des de fa molts anys. Més o menys des que ell en tenia onze, quan anava amb son pare, que treballava a la sofrera. Aleshores jo ja treballava a Casa Boada amb mon pare. El Salvori Villar va néixer a Marbella i és pastor protestant. És una ...
Quan era jove algun dia m’agradava escapar-me a la part baixa del Francolí, tocant al Serrallo. Hi anava a practicar trucs de màgia amb la gent d’allí. Era un lloc humil on s’hi respirava un ambient seré ple d’esperança. Els carrers estaven nets i regats amb aigua on crec que hi afegien lleixiu i zotal. ...
Quan era jove es fumava mig d’amagat. Encara que els pares i els avis fumessin, ja veien en el tabac alguna cosa dolenta que no volien ni per fills ni nets. Jo no sentia cap desig de fumar. La publicitat de l’època ens mostrava fotos d’artistes d’aspecte esportiu i amb una dentadura sana. Això feia despertar ...
Encara recordo quan el Raül Cid passava per casa agafat de la ma del seu avi Sebastià Perpinyà, que era amic del meu pare. El Sebastià Perpinyà tenia el Bar Mirasol, aprop de l’entrada de l’antic camp del Gimnàstic. Era un bar freqüentat per jugadors del Nàstic, militars i clientela diversa. Qui m’ho ...
Quan jo estava cansat pel treball al bar, molts dies el meu humor flaquejava. I era en aquells moments quan arribava el periodista Ferran Gerhard (1953-2020), en aquella època treballava a El Periódico. Era un periodista diferent. El Ferran era una persona valenta, amb la força de la ploma. Després va ...
Hi ha clients que amb els anys passen a ser amics. Un és Gerard-Felip Carné i Tuset, l’estudiant que vivia a cavall d’Altafulla i Tarragona. Recordo que tenia un Vespino, que en aquell moment era una màquina completa, era neta i canviava les marxes de forma automàtica. Tenir un Vespino era el somni de ...
Tot i que la gent diu no tenir fe, en tenen molta. I no em refereixo ara a Déu, sinó a una serie d’invents, com aquelles polseres de coure que ho curaven tot. Recordo que algunes de les persones que les portaven deien que els hi servia i que estaven millor. Es van arribar a vendre a les farmàcies, fent ...
A Tarragona, com en d’altres ciutats, hi ha forces rellotges a les façanes i llocs públics. Moltes persones es guiaven per aquests rellotges. Recordo de quan era jove que com que eren mecànics no sempre marcaven l’hora amb puntualitat, de fet variaven una mica. Quan baixaves a l’estació de tren i arribaves ...
Recordo amb estimació algunes papereries i llibreries, penseu que els de la nostra època quan anàvem a l’escola escrivíem amb ploma i tinter, que estava incorporat a la taula en forma d’una tasseta de ceràmica plena de tinta blava on hi havies d’anar sucant la ploma. Recordo que quan vaig veure l’estilogràfica ...
Escriure en clau de passat recordant la meva infantesa, la meva joventut, les meves aficions i una infinitat d’amics, té l’aspror de que molts que ja no hi són. Un és Joan Vidri. Hi va haver una època en que Daniel de la Fuente Torrón em va encomanar l’afició pel periodisme, que em va arribar a marcar ...
Per a viure la petita aventura d’anar a Barcelona, primer havies de passar per la taquilla, comprar el bitllet i esperar a l’andana amb direcció a Barcelona. Aquells bitllets de tren eren de cartró i el revisor els timbrava fent un foradet amb una màquina de ferro. Eren uns vagons de fusta amb cartells ...