Es compleixen 50 anys de l’incendi que devastà el pas de Jesús de la Passió, obra cabdal de l’escultor aragonès arrelat a Barcelona Felip Coscolla Plana. Fou la nit del dimarts 28 d’agost de 1973 en un magatzem del carrer Pau del Protectorat, propietat del president de la germandat, Joaquín Pons Mestres. L’alarma es donà a les 23 h i l’extinció s’allargà fins passades les 3 de la matinada.
Daniel de la Fuente Torrón ho relatava en el Diario Español: «Las causas que originaron el incendio por el momento se desconocen. Tuvo su foco en un almacén donde se encontraba gran cantidad de papel en rama y en bobinas, para la fabricación de envoltorios [...] EI fuego afectó a determinada cantidad de papel allí almacenado así como a otros objetos».
La mateixa nit se’n veié la magnitud: «En el citado almacén de papel se guardaba el paso de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión [...] Parece ser que el fuego se inició en un lugar próximo a donde se encontraba el citado paso y no se descarta la posibilidad de que el siniestro fuera motivado por un cortocircuito. Lo cierto es que el misteri quedó prácticamente destruido por el fuego».
El periodista destacà la vàlua del Coscolla: «El paso [...] era uno de los más significativos y valiosos de nuestra Semana Santa [...] Estaba asegurado en unas 400.000 pesetas» per La Catalana. La destrucció obrí una crisi profunda en la germandat en un context poc favorable. El 1974 el Diario parlà sense embuts de crisi a la Setmana Santa a Tarragona.
Assassinat tenebrós
La talla havia estat estrenada en la processó del Sant Enterrament de 1940, el 22 de març. L’escultor Coscolla moria poc després en circumstàncies tràgiques. El 26 de juny de 1940, mentre treballava al taller a Barcelona, en la cèntrica cantonada dels carrers Còrsega i Bailén, l’ajudant Francesc Amorós Pellicer el malferí amb tres cops de maça al cap.
Fou hospitalitzat al Clínic on morí, i enterrat el 12 de juliol al cementeri de les Corts. El Diario Español del 13 de juliol de 1940 falsejà la causa real de la mort: «víctima de una rápida enfermedad que ha tenido un fatal desenlace». S’ha considerat un homicidi estrany del qual La Vanguardia (2016) conclogué que «guarda sospitoses semblances amb la mort ritual practicada per una societat secreta».
Coscolla havia sol·licitat l’ingrés a la maçoneria, a la lògia Minerva de Barcelona, segons un expedient de l’Arxiu de Salamanca. La Vanguardia argumentà: «En una de les cerimònies rituals maçòniques es representa la mort de Hiram Abif, l’arquitecte del temple de Salomó, un dels referents mítics de la maçoneria que segons la llegenda fou assassinat amb tres cops al cap, els mateixos que amb una maça –eina igualment simbòlica de la maçoneria– assestà Amorós a Coscolla».
Veu popular
Si bé l’incendi s’atribuí oficialment a causes accidentals, la veu popular ha conservat dues versions més, a més d’una tercera tesi més desconeguda. Fonts periodístiques i comercials coetànies han apuntat els problemes econòmics del negoci de Pons. Hauria estat provocat per percebre l’assegurança.
La segona ens situa en la recessió econòmica internacional –crisi del petroli– i en el creixent clima antifranquista que el 20 de desembre feu volar el cotxe del president del Govern, Carrero Blanco. Mentrestant, el pas de la Passió seguia escortat per la repressora «Policía Armada» –els grisos– amb caserna al veí carrer Santiyán.
Pons estava molt vinculat al règim, havent treballat a la «Comisaría de Abastecimientos y Transportes», amb oficines a la Mitja Lluna; exercit com a regidor municipal pel terç familiar, com a directiu del Nàstic des de 1942 i imminent president de la secció de futbol el 1974, en una època en què el Governador Civil vetllà pel control de l’entitat. L’incendi seria una acció política.
Una tercera tesi lliga la crema amb la maçoneria com en l’assassinat de Coscolla. La combustió de la seva obra en el barri de la parròquia de Sant Joan Baptista tindria relació amb aquestes lògies que celebren trobades importants per Sant Joan Baptista –24 de juny, quan es fundà la primera el 1717– i Sant Joan Evangelista –27 de desembre–.
Per als maçons, el foc és alhora destructor i renovador, per la qual cosa té alta càrrega semiòtica com a símbol de l’existència i és necessari alimentar-lo. El Jesús de la Passió finí als 33 anys, com el veritable. El grau màxim en l’escala de la maçoneria és el 33.