Festes
Santa Tecla enganxa, des de ben petits
La Baixadeta no té res a envejar a la seva germana gran en diversió i entrega... I és el rite iniciàtic perfecte per inculcar a la canalla la passió per les festes
Algunes feres portaven missatges reivindicatius, pensats amb i pels més petits.
Que no ens confonguin els diminutius. La Baixadeta és pura Santa Tecla. En petit i pels petits, però sense perdre un bri de l’entrega, fervor, tradició, follia, música, alegria i gresca tan característica de les festes de Tarragona.
L’Aligueta, la Mulasseta, el Lleonet, els Gegants moros petits, els Negritos petits, els Gegants vells petits i la Cucafereta tenen noms concordes a la seva mida, però fan gaudir a la canalla i als adults, tant com els seus germans i germanes grans.
La cercavila viscuda aquest dijous (i cada any) a les escales de la Catedral i als carrers de la Part Alta és també el rite iniciàtic perfecte pels més menuts. Una eina fantàstica per inculcar-los la passió per la festa i enganxar-los des de la més tendra edat. I, diria, que també és una bona introducció pels que, com jo, som de fora. I a més som pares.
És fàcil enamorar-se d’una festa tan estimada, viscuda i treballada. La cura que les colles fan de les seves feres i gegants, l’esforç per transmetre als integrants més joves de l’associació l’amor per la tradició, i l’apertura cap a tots els nens, nenes i adults de la ciutat, fa patxoca.
Són molts els qui ploren quan acaben les festes de Santa Tecla. Ho entenc. El meu fill de dos anys ja va plorar ahir en acomiadar-se de l’Aligueta. I encara queda molta festa per endevant.