La resposta al pas insòlit que ha donat Pedro Sánchez d’anunciar que medita dimitir i que dilluns que ve anunciarà la seva decisió, la podem trobar al seu llibre Manual de resistència.
Al primer capítol diu: «Siendo fiel a la verdad y a la cronología, debo decir que mi primera decisión como presidente del Gobierno la tomé con mi mujer, Begoña, porque las cuestiones de intendencia se anteponen a casi todo. Esa primera decisión fue renovar el colchón de la cama de matrimonio y pintar nuestra habitación del Palacio de la Moncloa».
Com és possible que un pseudosindicat ultra, especialitzat en denúncies temeràries, posi el president del Govern al límit de la dimissió?
Sánchez recorda un refrany castellà que afirma que «dos que duermen en el mismo colchón acaban siendo de la misma opinión». Sánchez ha resistit fins que li han tocat la seva parella («cuestiones que se anteponen a casi todo»).
És el que en podríem dir la llei del matalàs. Un cop acomplida l’amatença conjugal amb la muller, Begoña dirà al seu home que no plegui i algun jutge assenyat arxivarà una denúncia que el mateix pseudosindicat que l’ha presentada reconeix que pot basar-se en falsedats. És de manual. De Manual de resistencia.
