L’aventura de moure’s amb transport públic

Portem setmanes parlant-ne. I amb un lema clar: farts. Els usuaris habituals del transport públic, principalment del tren, utilitzen aquesta paraula dia sí i dia també. N’estan farts. Estan preocupats. I també senten desconfiança. Ja no es creuen res. I no se’ls pot retreure que pensin així, perquè després de tants anys, ningú ha resolt el problema. Hi ha gent, i no pas poca, que ha tingut problemes laborals greus per culpa de la precarietat del transport públic. Gent que es desplaça dia a dia a Barcelona i que podria escriure un llibre ple d’aventures. En general, a la ciutadania se’ns incita a abandonar el vehicle privat, però no s’ofereix una alternativa que se sostingui. I mentre la cosa no es resolgui, potser caldria deixar de criminalitzar el cotxe. Però això no vol dir que hàgim de desistir. És bo que no ens aturem i intentem dibuixar una xarxa de transport públic potent, eficient, de primera qualitat, ben connectada i amb les freqüències necessàries, perquè algun dia, no tan llunyà, puguem de veritat fer la nostra vida movent-nos amb la xarxa pública i sense acumular històries dignes d’una pel·lícula d’aventures.