Quan van fer els preparatius per a l’execució, la matinada del 2 de març de 1974, ara ha fet cinquanta anys, es van adonar que faltava la cadira on s’ajusticiava els condemnats a la pena capital. Van improvisar un altre seient al qual van afegir el garrot. Entre que el patíbul era un pedaç i que el borreu anava embriac, l’execució fou un martiri. Heinz Ches (de nom real Georg Michael Welzel) pregava que encertessin la burxada per deixar de patir.
El botxí que havia d’executar la pena de mort a garrot vil contra Heinz Ches va arribar borratxo a la presó de Tarragona
Vaig poder assistir al colpidor relat que la directora dels serveis de Justícia a Tarragona, Virgínia Martínez, va fer als alumnes de L’Institut de Vila-seca divendres amb motiu de l’exposició Les presons de la repressió franquista a Tarragona. La cicerone, que és professora, anava preguntant als alumnes de l’ESO si sabien què era el garrot vil, si sabien què és un consell de guerra i si entenien a qui estava dedicada la galeria anomenada «invertidos» de la presó. Cap jove en tenia ni idea. És una bona notícia, o no, perquè tal com bufen els temps, cal estar previngut contra les formacions que enyoren aquells mètodes de fer política.
