Després de dos mesos de patiment i de restriccions, els veïns del nucli d’Aiguamúrcia poden estar més tranquils. Finalment, s’ha trobat el motiu pel qual cada dia es perdien uns 20.000 litres d’aigua potable de la xarxa municipal. Era degut a una fuita subterrània, no perceptible des de l’exterior. Ahir es va poder esmenar l’avaria.
Fa aproximadament dos mesos es va detectar que el consum d’aigua potable només al poble d’Aiguamúrcia va passar d’uns 5.000-7.000 litres diaris a uns 30.000. Des de l’Ajuntament es va descartar que fos per omplir les piscines ja que no n’hi ha tantes al nucli urbà per poder absorbir aquesta quantitat d’aigua potable. Per tal de saber d’on venia la fuita es va sectoritzar la canalització. Aquesta procedeix de l’Albà, una pedania situada a uns cinc quilòmetres d’Aiguamúrcia.
Finalment, es va determinar que la fuita havia d’estar dins el nucli urbà, tot i que no es veia cap taca gran d’aigua que pogués indicar que per allí es perdia. Es va accedir a un camp situat al costat d’un carreró, que connecta la part alta amb la baixa del poble. És un indret no conreat i on es va detectar un forat. Quan es va començar a treure terra es va veure que aquesta estava mullada. Ahir al matí es va poder arreglar la canalització.
Mentrestant, s’ha hagut de portar aigua a Aiguamúrcia amb camions cisternes. Alguns dies només era necessari un i altres dies, tres. El líquid que arribava al dipòsit municipal per la canalització no era suficient per proveir els veïns, perquè cada dia es buidava. I més durant l’agost, en motiu de la festa major. Quan va acabar, van començar les restriccions durant la nit, amb la qual cosa s’estalviaven uns 10.000 litres. Fonts municipals apunten al Diari que el fet d’haver contractat camions cisterna per portar aigua al poble ha suposat una important despesa per a les arques municipals.
Pla de Manlleu: assignatura pendent
La pedania de Pla de Manlleu, ubicada a uns 22 quilòmetres d’Aiguamúrcia. també té problemes de subministrament d’aigua potable, tot i que en aquest cas el motiu és ben diferent. El nivell freàtic de la mina ha baixat de forma important, a l’igual que ha passat a pràcticament tot Catalunya per culpa de la sequera.
El mes de juny es va detectar un important increment de la despesa d’aigua. Es van descartar fuites i també es van controlar les piscines, per si alguns veïns gastaven més aigua del compta. Al cap de quinze dies va baixar el consum i es va normalitzar la situació. Una de les possibles solucions era estat portar-la en camions cisterna, però es va descartar perquè es tardaven unes dues hores.
Finalment, un veí va oferir el seu pou proper. L’aigua s’havia de fer arribar al dipòsit mitjançant cisternes, que continuen hores d’ara. L’Ajuntament ha fet una petita intervenció a la mina i s’ha recuperat una mica d’aigua. Ara es planteja si fer una connexió directa entre el pou i el dipòsit (un quilòmetre i mig) o bé perforen un nou pou.
