Entre fons bibliogràfics i documentals relacionats amb la guerra civil, l’exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià –al Monestir de Poblet–, s’hi troba també un fons que ens remunta als orígens i a la història del comtat de les Muntanyes de Prades: el Fons de l’Arxiu Medinaceli, casa a la qual pertany en l’actualitat el títol de comte de Prades. Entre documents, un ens transporta a 700 anys enrere, a l’origen de tot plegat: el document fundacional del comtat de les Muntanyes de Prades, erigit pel rei Jaume II per al seu fill petit, l’infant Ramon Berenguer.
Es tracta d’un pergamí de 1324. L’original està a Toledo, a l’Arxiu Ducal de Medinaceli, però des de 1999 es pot consultar també a Poblet, on es conserva microfilmat, juntament amb altres fons de l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli. «A Poblet es pot consultar i fer-ne còpies si algú ho necessita», explica la directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Núria Gavarró.
El document conservat a Toledo, i consultable a Poblet, és «l’original que va rebre l’infant Ramon Berenguer», relata el medievalista i politòleg Eduard Juncosa, comissari de la commemoració dels 700 anys de la creació del Comtat de les Muntanyes de Prades. Però hi havia un segon instrument idèntic, que és el que va quedar en mans del rei Jaume II, a Barcelona, «però aquest no s’ha localitzat». En canvi, l’original de l’infant Ramon Berenguer ha sobreviscut al pas de 700 anys, amb 12 trasllats, havent passat per vuit ciutats diferents i més de 3.200 Km recorreguts fins a arribar, el 1995, a la seva actual ubicació: l’Hospital de Tavera de Toledo, on està ubicat l’Arxiu Ducal de Medinaceli. «Una documentació viatgera», defineix Antoni Albacete, director de Recerca i Difusió de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Albacete ha resseguit aquest ‘viatge’ del fons Prades-Entença. Un viatge que comença al segle XIV, quan el 6 de maig de 1324, a l’interior de la catedral de Barcelona, el rei Jaume II va erigir les Muntanyes de Prades en comtat de Prades per al seu fill petit, l’infant Ramon Berenguer, tot vinculant el senyoriu de nova creació als dominis que havien pertangut al noble difunt Guillem d’Entença.
El document original del rei Jaume II va quedar dipositat a l’Arxiu Reial de Barcelona; mentre que el de l’infant Ramon Berenguer hi ha dubtes d’on va ser guardat els primers anys (entre 1324 i 1341). Albacete relata que podria haver-se quedat també a Barcelona, més o menys temps, amb altres documents de Berenguer, «o bé ser portat al castell de Móra d’Ebre, la residència principal d’una de les branques dels Entença, les possessions de la qual es van agregar al Comtat quan es va crear». Hi hauria altres opcions: al castell de Falset, o al castell de Prades, «fins i tot és probable que seguís al comte Ramon Berenguer en els seus canvis de residència, amb la resta de la seva documentació».
El que se sap del cert és que el document es va traslladar el 1341 al Castell de Falset, quan Ramon Berenguer va permutar el comtat de Prades pel d’Empúries amb el seu germà Pere d’Aragó. L’infant Pere va crear una cancelleria amb seu al castell de Falset, i allà es va concentrar la documentació del comtat de Prades i de la baronia d’Entença, formant-se l’arxiu.
Com repassa Antoni Albacete, el comtat de Prades i la baronia d’Entença quedaran integrats dins el llinatge dels Cardona al segle XV i aquests en el dels Medinaceli al segle XVII per via matrimonial. Uns canvis dinàstics que van produir moviments de l’Arxiu per diversos motius. El primer cop que els documents surten de Catalunya és el 1641, coincidint amb la Guerra dels Segadors, i són traslladats a Lucena (Còrdova). El 1714 tornaran a Catalunya, fins al segle XIX, quan el fons va al Palau del Prado de Madrid i ja no tornarà a Catalunya, dipositant-se, finalment, a Toledo, el 1995.
«Fins al segle XIX, l’interès d’aquesta documentació és administrativa», puntualitza Albacete, motiu pel qual els diferents comtes es preocupen de conserva-la, com una garantia de defensa del patrimoni. I no serà fins a mitjans del segle XIX, un cop perdut aquest valor administratiu, que agafa valor per la part històrica creant, a més, la Fundación Casa Ducal de Medinaceli, el 1980. L’objectiu és, precisament, conservar, promoure i difondre tot el patrimoni vinculat a aquesta Casa, entre el qual, la documentació al voltant del Comtat de Prades.
El document fundacional del comtat ha estat reproduït, transcrit i traduït al català, consultable al llibre El privilegi fundacional de les Muntanyes de Prades, d’Eduard Juncosa Bonet, en el marc dels 700 anys de la seva creació. També en aquest context, s’ha editat una auca, amb il·lustracions de Pilarín Bayés: L’auca de la creació del Comtat de les Muntanyes de Prades.
Els trasllats del document
-Castell de Falset, de 1341 a 1623
- Castell d’Arbeca, de 1623 a 1641
- Castell de Lucena, de 1641 a 1661
- Castell de Falset, de 1661 a 1714
- Ciutat de Tortosa, de 1714 a 1722
- Castell de Falset, de 1722 a 1747
- Palau Gralla de Barcelona, de 1747 a 1853
- Palau del Prado de Madrid, de 1853 a 1896
- 2 immobles de Madrid, dels ducs, consecutivament, de 1896 a 1913
- Palau de la Plaza Colon de Madrid, de 1913 a 1961
- Palau Casa Pilatos de Sevilla, de 1961 a 1995
- Hospital de Tavera de Toledo, des de 1995 fins ara
