La vila de l’Arboç va tornar ahir per uns moments el 1770, concretament, es va transportar fins al dia 22 de gener d’aquell any, on va fer-se el primer castell documentat de la història en aquest municipi del Baix Penedès. El ball de valencians del Catllar va ser l’artífex que va descarregar una construcció humana de «sis sostres», tal com s’anomenava en aquells temps.
L’any 2020 hauria sigut el 250è aniversari, però per la pandèmia no es va poder celebrar. «Per Festa Major els Minyons de l’Arboç volíem organitzar un acte per repetir el castell i fer una celebració. Amb la Covid-19 es va haver d’anul·lar completament», va assegurar el president de la colla castellera, Laureà Inglada.
Enguany, en el que és el 253è aniversari d’aquell fet històric, els Minyons aprofiten un intercanvi amb un ball de valencians, la Nova Muixeranga d’Algemesí, per recuperar la diada commemorativa. Inglada va relatar que se’ls va ocórrer «reactivar la festa aprofitant que venia un ball de valencians» i que en aquest acte reproduirien «el mateix que va passar el 1770».
Recreació històrica
En aquella data, està documentat que van participar altres grups de cultura popular locals com el ball de bastons, el ball de gitanes i la colla de Gegants i Nans de l’Arboç.
«Per reviure el moment i aprofitant que venia la Nova Muixeranga d’Algemesí, volíem fer que justament en aquella plaça, 253 anys més tard, un ball de valencians tornés a fer un castell amb la presència dels altres grups del poble», comenta el president dels Minyons.
Els actes van començar al davant de l’Ajuntament a les set de la tarda amb les actuacions castelleres de la Nova Muixeranga d’Algemesí i els Minyons de l’Arboç, que van construir un pilar de quatre com a commemoració.
El primer castell documentat es va trobar en les notes històriques de la parròquia de la vila
En finalitzar l’actuació, es va realitzar el descobriment d’una placa a terra situada davant de l’església de Sant Julià, lloc exacte on es va descarregar el castell el 22 de gener de 1770.
Els Minyons de l’Arboç, que en aquesta fita encara no existien com a colla, van ser els encarregats d’explicar a tothom com va sorgir aquest moment i perquè és considerat el primer castell documentat a la vila.
Documentació
La fita històrica es va trobar gràcies a uns documents conservats per l’església fa més de 100 anys que s’anomenen Notes històriques de la Parròquia i vila d’Arbós. Aquestes notes expliquen successos al municipi baixpenedesenc des de l’any 991 fins al 1926. Van ser recopilades per mossèn Gaietà Viaplana, nascut a Sabadell, però distingit com a fill adoptiu de l’Arboç, la màxima condecoració que pot rebre una persona no nascuda a la vila.
Entre els anys 1922 i 1927, Viaplana es va dedicar a publicar les notes en un setmanari anomenat Badalota, a fi que la població pogués conèixer les informacions, explica Andreu Nogueira, membre dels Minyons de l’Arboç.
Per tal d’agrair la implicació amb el municipi del mossèn Gaietà Viaplana, el 1959 es va posar el seu nom a la plaça que hi ha davant de l’església i on ahir es feia la recreació històrica.
Anys més tard, a principis de la dècada dels noranta, la revista local El Cafè també va fer una reedició de les notes per fascicles, tal com s’havia fet el 1922. Aquests documents no només van servir per tenir constància del primer castell. Nogueira subratlla que «gràcies a les notes s’ha pogut establir la primera referència escrita sobre la presència i l’origen d’alguns balls folklòrics de l’Arboç», que són els que van prendre part de la commemoració.
