Cada minut que passa en una ACR sense assistència disminueix un 10% les possibilitats de supervivència

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en les dones i la segona en els homes, per darrere dels tumors, i prop del 28% de les defuncions a Catalunya es poden atribuir a aquestes malalties. La més destacada és la mort sobtada cardíaca. La majoria de defuncions es produeixen fora dels espais sanitaris i en bona part es podrien evitar amb una resposta ràpida. D’aquí la importància de la tasca educativa i de difusió que realitzen diferents societats mèdiques, entitats i institucions del país per tal de difondre l’anomena’t Suport Vital Bàsic, com ara el CCR, del qual és coordinadora territorial a Tarragona la doctora Carme Boqué.

-Què és el CCR (Consell Català de Ressuscitació)?

-És una entitat que sorgeix de l’acord entre societats científiques catalanes, signat l’any 2003, per a promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya. Està format per les Societats científiques d’Urgències i Emergències, Cardiologia, Medicina Intensiva, Anestèsia, Medicina Familiar i Comunitària i Pediatria

-Per què el terme ressuscitació i no reanimació?

-Són termes equivalents, no té més importància.

-El 90% de les ACR (aturades cardiorespiratòries) es produeixen fora dels hospitals. Per què són tan importants els primers cinc minuts?

-Una aturada suposa falta de sang i, per tant, d’oxigen als òrgans vitals, com el cervell. Més enllà de 5-6 minuts els danys produïts seran irrecuperables, ja que cada minut que passa sense assistència disminueix un 10% les possibilitats de supervivència.

-Com podem saber que és una ACR?

-Tot pacient que no respon a un estímul i sembla que no respiri, s’ha d’activar al 112 per si és una ACR. Així, davant d’una situació en què algú perd el coneixement de forma sobtada i que quan el cridem i toquem no respon, hem de mirar si respira i trucar immediatament al 112 per demanar ajuda. Davant d’un dubte sempre cal trucar al 112, ells, a part d’enviar un equip mèdic, donaran suport de com hem d’actuar en l’espera.

Mes enllà de 5-6 minuts sense assistència els danys produïts son gairebé irrecuperables

-Qualsevol persona sense formació prèvia està capacitada per practicar el SVB (Suport Vital Bàsic) i fer servir el DEA (desfibril·lador)?

-És difícil fer les coses mínimament bé si no tens formació en SVB, a més fa por fer-ho. L’ideal és rebre formació. Un DEA utilitzat per una persona del carrer ha de seguir curosament les instruccions que dóna la màquina. La gent normal del carrer no ha rebut formació per utilitzar els DEA públics, per això és tan important que estiguin connectats al SEM perquè l’activi un equip mèdic.

-Segons criteris científics quins són els espais més adients pel desplegament de DEA’s, el que es coneix com a Espai Cardioprotegit?

-Tot aquell espai on fóra possible que hi hagués una aturada cardiorespiratòria tenint en compte el volum de gent qui hi ha, per exemple qualsevol gran esdeveniment, estadis, supermercats, etc. Tot està regulat per un decret on diu quan s’ha de tenir un DEA en un espai públic i quants desfibril·ladors s’han de tenir segons la quantitat de gent que hi pot haver en un moment determinat. D’altra banda els espais privats com un gimnàs o un hotel també poden tenir un DEA. En aquests casos estan obligats a tenir un responsable i personal format en reanimació per atendre a qui pugui presentar una ACR.

-Totes aquestes accions formarien part del que els experts anomenen Cadena de Supervivència?

-Sí, des de l’activació del SEM, que és el primer esglaó de la cadena, passant per totes les accions de reanimació fins que arriba l’equip mèdic i es fa la transferència al centre receptor. Tot forma part de la cadena de la supervivència. Perquè les possibilitats de sobreviure a una ACR siguin reals ha de funcionar tota la cadena; si es trenca algun esglaó, la possibilitat de supervivència cau de forma dràstica. És tan important detectar l’aturada, com actuar de forma ràpida, com actuar correctament, com que arribi l’ajuda mèdica de forma precoç. Totes les accions són igualment importants, per això no hem de focalitzar tan sols en els desfibril·ladors, ja que encara que tinguem un aparell a l’abast, si fallen les altres actuacions de la cadena, no hi haurà possibilitats de supervivència reals.

-La formació de la població és clau. És aquesta una de les principals accions que fan des del CCR?

-La formació és importantíssima pels primers intervinents, és a dir aquelles persones que presencien l’aturada i saben perfectament que és el que han de fer. El CCR fomenta totes les accions formatives i divulgatives. De vegades els primers que intervenen després d’una aturada poden ser els bombers o la policia, per tant aquests serveis públics han d’estar també preparats per actuar correctament. D’altres vegades la primera persona que presencia una ACR és un familiar o un company de feina, si aquests estan preparats per actuar correctament, les possibilitats de supervivència són més altes que si no ho estan.

-Fa anys que s’està fent una tasca molt important a les escoles que han incorporat al seu currículum la formació SVB i RCP, cal que s’adreci a altres col·lectius?

-Doncs les escoles són fonamentals perquè a mesura que els nens es facin grans ja tindran la formació adient. A Tarragona moltes de les nostres escoles estan integrades en el programa de formació. Es fa dins el currículum escolar i la duen a terme els mateixos professors, utilitzant metodologia docent adaptada a cada edat, així els nostres nens aprenen des de petits que s’ha de fer en cas d’aturada. Des de molt petits saben que han trucat al 112 si l’avi o l’àvia no respon quan la criden i això és molt important. D’altra banda, fóra convenient pels familiars de pacients que tenen determinades malalties cardíaques i per tant tenen més risc de tenir una ACR, estiguin formats i, per tant, preparats per a un possible esdeveniment a casa seva.

És difícil fer les coses mínimament bé si no tens formació. Per això és important fer-la

-Quines altres accions i projectes realitzen des del Consell Català de Ressuscitació per promoure la salut entre la població?

-El Consell a més de formació i promoció de l’aprenentatge de la ACR, fa una important labor d’assessorament de les autoritats que ens han de donar un marc de desenvolupament legal per la ressuscitació. També està en contacte amb la Societat Europea (ERC), de fet el CCR forma part de l’ERC, que és l’organisme on es dicten les normes a seguir per fer SVB. Les normes es revisen cada 5 anys i es publiquen en les revistes mèdiques internacionals. De fet aquest octubre es publicarà la revisió de les normes. Posteriorment el CCR s’encarrega de reciclar tots els seus instructors directors de cursos, segons la nova normativa, cosa que farem al novembre. Llavors de forma piramidal reciclarem a tots els instructors del territori perquè coneguin els canvis i comencin a fer els cursos segons les normatives que comunitat científica dictamina. Altres accions concretes de promoció de la salut les fan les societats científiques, cada una en el seu àmbit d’actuació.