D’alt executiu petrolier a monjo de Montserrat

David Valls Gonzálvez, de 57 anys i que durant vint va treballar com a alt executiu d’una multinacional petroliera, va estar consagrat ahir diumenge com a nou monjo benedictí de Montserrat. 

David Valls es converteix en el cinquanta-tresè monjo de l’actual comunitat benedictina de Montserrat i ha adoptat el nom de Pau com a religiós.

En la seva anterior etapa d’executiu, el nou monjo va arribar a tenir molts diners però un dia va decidir canviar de vida. «Ara soc feliç», explica David Valls, que va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i Màrqueting en altres centres. 

El postulantat de David (Pau) va començar fa set anys quan una amiga no creient li va aconsellar que fes un retir en l’hostatgeria de Montserrat. «Aquí va començar tot», rememorava.

«Feia més de vint anys que treballava com a alt executiu, primer en una multinacional de commodities i després en una petroliera multinacional espanyola -que prefereix no identificar-, on era director de Màrqueting i Desenvolupament d’Expansió. Però no era feliç», insistia el nou monjo.

Va néixer a Barcelona, al barri de Sants-la Bordeta, al si d’una família catòlica, però durant l’adolescència va abandonar la fe per rebel·lia juvenil. «Tenia molts diners, vaig conviure amb diverses parelles, fins i tot he estat casat pel jutjat vivint en flagrant concubinat amb la meva dona durant cinc anys, però vaig ser un absolut egoista. La màxima mostra d’egoisme va ser pensar que dir-los a les meves parelles que jo no volia tenir fills era una mostra de sinceritat», admetia.

Després de passar per l’hostatgeria de Montserrat, va decidir deixar Madrid i iniciar el postulantat per ingressar com a monjo, per a la qual cosa la comunitat li va nomenar un mestre de novicis que l’ha acompanyat en el seu lent aterratge al monestir, primer per passar pocs dies i després per viure i comprovar com s’adaptava la vida monàstica i si la comunitat li donava el vistiplau. 

Va deixar la seva «vida regalada» i va fer el «vot de pobresa» i ha hagut de desfer-se de tots els seus béns. No explica a qui se’ls ha donat, encara que aclareix que la comunitat de Montserrat mai no li ha demanat «ni un cèntim» ni li ha preguntat pel seu patrimoni.
Ahir Pau va signar el seu compromís definitiu amb la comunitat benedictina i confirmada els seus vots a la Regla de Sant Benet, signant la «cèdula de professió».