L'ebrenca Carme Forcadell presidirà el Parlament
Mas esgota els terminis per obrir la legislatura per la 'complexitat' de la negociació amb la CUP

Mas i Forcadell, al Parlament el passat 1 d´octubre.
La filòloga nascuda a Xerta Carme Forcadell, número 2 de la candidatura de Junts pel Sí per Barcelona a les eleccions passades, serà la nova presidenta del Parlament. La CUP va anunciar ahir que li dóna el seu suport de manera que Forcadell s’assegura la majoria absoluta de la Cambra amb 72 vots, corresponents als 62 escons de Junts pel Sí i els 10 de la CUP. La sessió constitutiva del Parlament tindrà lloc dilluns que ve, dia 26, la data límit.
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va defensar ahir esgotar els terminis per obrir la XI Legislatura al·legant «la complexitat de les negociacions que s’estan portant a terme» entre Junts pel Sí i la CUP.
Mas va admetre que no es poden descartar unes noves eleccions, però va assegurar que farà «tot el possible» per evitar-les. «No és 100% impossible, però no és ni l’escenari volgut, ni desitjat ni previst. Es farà tot el possible per evitar que arribem a aquest punt», va dir en roda de premsa després de signar el decret de constitució del Parlament. Tot i que es va mostrar «moderadament optimista», el president va reconèixer que hi ha «posicions molt diferenciades» encara. «El puzle és molt complex», va dir.
Mas vol un acord «com més aviat millor», millor si és abans de les generals, però va indicar que la prioritat és tancar un bon acord i no les presses. «El desig no és arribar al 20 de desembre i veure què passa a les eleccions espanyoles, ni és l’aposta ni és la prioritat. Una altra cosa és que les circumstàncies ens hi portin, i si ens hi porten és perquè això no va del tot bé», va argumentar.
Després de garantir que el Govern en funcions s’ocuparà del dia a dia fins que no hi hagi un nou executiu, va reconèixer que hi ha ara per ara «posicions molt diferenciades» amb la CUP, perquè «el pacte és tan difícil per part d’alguns sectors de Junts pel Sí com és el cas de CDC com per la CUP, és complex per a tothom».
En preguntar-li si la detenció del tresorer convergent podria ser un escull per a la negociació, va indicar que ara pot ser aquest i la setmana vinent un altre, però va defensar que el que hi ha entre mans és «més important que qualsevol altra cosa». El diputat i portaveu de comunicació del grup de la CUP, Albert Botran, va assegurar poc després que els escorcolls i detencions «no alteren la nostra posició».
Qui serà president?
Mas va explicar que la qüestió del nom del president no s’ha desencallat encara, i va remarcar en aquest punt que JxSí té 62 diputats davant dels 10 de la CUP, i les negociacions «s’han de fer en base a això, en funció del suport a les urnes». També va reivindicar que ell com a president se l’ha «jugada al 100%». En tot cas, va dir que «a hores d’ara» no preveu negociar la seva investidura amb altres grups.
Ara bé, va admetre que aquest no és l’únic aspecte on no hi ha acord, i va posar com a exemple la declaració d’inici del procés, on la CUP vol incloure una afirmació explícita de desobediència al Tribunal Constitucional. Pel que fa a les privatitzacions que vol revertir l’esquerra independentista, Mas va dir que encara no se n’ha parlat, però ja va avisar que quan es parli de fer marxa enrere en operacions d’aquest tipus s’ha de deixar clar d’on surten els diners per pagar-ho, perquè les administracions públiques «no espolien, sinó que expropien, i això vol dir que s’ha de pagar».
Malgrat tot, Mas va dir ser «optimista de mena» i va opinar que «l’acord és possible perquè encara hi ha temps. Penso que tothom serà responsable d’aquest mandat democràtic i vull pensar i confio que les negociacions en algun moment acabaran bé».
A banda de Forcadell, la CUP votarà dilluns als quatre representants designats per Junts pel Sí per ser a la Mesa, facilitant-li la majoria absoluta i renunciant així a ser dins d’aquest òrgan ja que considera que no li correspon.
Segons Botran, la Mesa ha de reflectir les majories parlamentàries que hi ha a cada legislatura, tal com ha ocorregut anteriorment, i el que la CUP té molt clar és que en el període actual ha de ser garantida «una majoria independentista». Botran va argumentar el suport de la CUP a Junts pel Sí, perquè ella sola disposi de majoria a la Mesa, per la circumstància que «serà una legislatura en la qual el Parlament haurà de tramitar lleis i declaracions de contingut rupturista».
Amb respecte a la ubicació dels escons dins de la cambra, la CUP abona la proposta de Junts pel Sí d’ocupar la part davantera dels dos costats de la bancada, relegant els grups de l’oposició a la seva part posterior. Ahir Ciutadans, PSC i Catalunya Sí que es pot van presentaren el registre del Parlament un escrit per demanar que es respecti «la representativitat, la pluralitat i la proporcionalitat» en la distribució d’escons en el Parlament. Des de la restauració d’aquesta institució el grup majoritari ha ocupat un costat de la bancada i l’oposició s’ha situat a l’altra banda.