D'Au Pair a Irlanda

Fa 7 mesos que la torrenca Alba Ortega està vivint una nova experiència a l’estranger. És la primera vegada que marxa a viure sola i a un país desconegut. Es troba a Kilcoole, un petit poble del condado de Wicklow, d’Irlanda, situat a 25 quilòmetres del sud de Dublín. Té 22 anys i es considera una amant de viatjar i de conèixer gent nova.

L’Alba va deixar casa seva amb l’objectiu de millorar el seu anglès i explica que «crec que la forma d’aprendre’l és veure’t tu sola i haver d’espavilar-te per a què t’entenguin». Actualment està treballant d’ au pair, viu amb una família i es fa càrrec de dos nens de 7 i 10 anys. La seva feina consisteix en recollir els nens de l’escola, portar-los a les activitats extraescolars, donar-los sopar i jugar amb ells fins que arribin els seus pares.

La jove assegura que va ser bastant fàcil trobar aquesta feina, ja que ni ella mateixa es creia que tingués una família amb tan bones condicions en 24 hores. La seva adaptació en aquest nou territori l’ ha considerat relativament fàcil, excepte en el menjar, la diferència en el tipus i els horaris que tenen. Va ser els més complicat per ella, ja que les seves escasses nocions de cuina tampoc la van ajudar gaire.

El poble on es troba el considera preciós i «molt acollidor», ja que li encanta estar envoltada d’un paisatge on tot és verd, i que a més està situat amb la platja a cinc minuts de la seva residència i al mateix temps de boscos.

La part negativa la troba en la localització del poble, perquè està allunyat de tot, i és imprescindible el cotxe per a qualsevol desplaçament. La jove explica que la petita població compta amb els serveis mínims i la familia li ha proporcionat un cotxe per als seus trasllats.

Durant el seu temps lliure, i ja que els caps de setmana no treballa, aprofita per estar amb els seus nous amics, i també per estudiar. I és que l’Alba està cursant Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a distància a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aquesta nova experiència la considera excel·lent, assegura que ha tingut molta sort amb la família que l’ha rebut a Kilcoole. Allà es troba com una més de casa, i està infinitament agraïda per aquest contacte tan positiu amb els irlandesos.

L’estranger també li ha aportat poder conèixer gent de diferents parts del món, que s’han convertit en grans amics. «Sempre tenim alguna cosa per fer, alguna cosa nova per conèixer i, a més, el meu anglès va millorant», assegura.

Tot i així, troba a faltar, sobretot, a la seva família i als seus amics, sense oblidar-se del menjar casolà. Després de més de mig any degustant el menjar irlandès, confessa que ha avorrit les hamburgueses.

Un futur insegur

La planificació de la torrenca és tornar a casa aquest proper mes de juny, però una vegada acabat l’estiu encara no té decidit què farà. Dubta si tornar al setembre a Irlanda o quedar-se a casa. El que sí que té clar que li agradaria, en un futur llunyà, és poder acabar treballant a la seva terra i estar, però reconeix que mai sap on li portarà el futur.