Jordi Basté, periodista: "L'Espartaco plorava mentre em deia que en Cugat li havia salvat la cama"

En Jordi Basté (Barcelona, 1965) viu immers en una voràgine informativa diària. Probablement és la veu radiofònica més influent del país. Per uns minuts abandona l’estudi de gravació per atendre el Diari en un àmbit més literari. Acaba de publicar El noi amb una maleta i un somni, un llibre dedicat a la figura del prestigiós doctor ebrenc Ramon Cugat (L’Aldea,1950).

Hi ha una frase demoledora que defineix molt bé el llibre: «Curar no és només cosir, sinó també escoltar». 

Aquesta frase defineix en Ramon Cugat, una persona molt xerraire que, jo crec, exerceix dues professions: la de metge i la de psicòleg. Hi havia un jugador holandès que va passar molt discretament pel Barça, l'Ibrahim Afellay, que explicava que per a ell, el doctor és com un pare. Hi era en els moments més difícils, el convidava a dinar i xerraven.

Empatia, se’n diu.

Vaig conèixer un cop el torero Espartaco en una boda. A la conversa va sortir el nom d'en Ramon Cugat i es va posar a plorar mentre m'explicava que li havia salvat la cama.

Cita al llibre que en Cugat considera la feina de pagès com la seva primera professió. Això l’arrela molt a l’Aldea i, des de ben petit, el fa conviure amb el dolor.

És cert que els pagesos conviuen molt amb el dolor físic per l’exigència de la seva feina. I en Ramon va deixar el futbol per aquests problemes a les cames. Ell conserva la passió per la seva terra, per l’Aldea; de fet, hi té una col·lecció de palmeres, una de les seves aficions. Mai ha renegat de les arrels, tot al contrari.

Ell volia ser jugador del Barça. La medicina ha pogut omplir aquest buit?

Completament. Pensa que en Ramon no para de treballar. S’ha passat moltes nits de Nadal al quiròfan. El seu pare va rebre una oferta del València per ell, que va rebutjar i mai li va dir, perquè, com a culé, també volia que el seu fill fitxés pel Barça. Ho va aconseguir, però les lesions li van impedir progressar. En el fons, moltes persones, en diferents professions, som esportistes frustrats.

El seu mentor a Barcelona, i després sogre, li va cultivar la disciplina i l’exigència. «Si has de dormir tres hores enlloc de quatre, és el que hi ha», li deia.

Jo tinc un amic que sempre em comenta que la clau és dormir bé, no dormir molt. És cert que el Josep li va fer la pell dura, treballava i estudiava. Després, la Montse, la seva dona, que sembla un personatge secundari al llibre, és una figura clau en la seva carrera professional i en la seva vida personal. L’ha acompanyat sempre, són dos treballadors incansables.

Per cert, com el va conèixer?

Me’l va presentar en Pep Guardiola fa molts anys i crec que al 1999 li vaig fer un reportatge per un programa del Canal 33 que es deia Artèria. Li vaig demanar entrar al quiròfan per veure com operava al fill d’un directiu del Barça, en Josep Mussons, i et pots imaginar... En aquell moment encara no s’havia instaurat l’artroscòpia al país i obrien en canal. Era una mica desagradable de veure i el meu càmera es va desmaiar.

I per què aquest llibre?

En Ramon em va convèncer perquè em punxés factors de creixement. Jo tenia un problema a l’esquena, però no em volia punxar. Ell és un dels pioners al país en instaurar els factors de creixement, i punxar-me va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida. Li vaig dir que tenia un llibre.

I?

S’hi va desmarcar des del principi; de fet, encara no sé si se l’ha llegit. La família, en canvi, em va animar moltíssim a fer-lo. S’hi va implicar.

Vostè és un devorador d’actualitat informativa, escriure aquest llibre li ha permès fugir una mica de la rutina?

Ha estat un plaer. Quan vius tan intensament el dia a dia, un projecte com aquest et permet sortir de la zona de confort, i la història d’en Ramon em sembla apassionant.

Hi va haver un moment que en Ramon Cugat es va convertir en una espècie de gurú, tots els esportistes volien passar per les seves mans. Això també significa molta pressió.

És evident que no tots els casos li han sortit bé, però la clau és que viu la professió d’una forma molt entregada. Es desviu perquè et puguis curar. Et posaré un exemple que potser respon clarament aquesta pregunta. En Samuel Umtiti, el central francès que va jugar al Barça, recentment s’ha hagut de retirar per culpa dels problemes físics. Tot i així, li ha dedicat un missatge d’agraïment al Ramon Cugat.

L’Isaac Cuenca, l’exjugador reusenc del Barça, es va operar dues vegades de menisc amb en Ramon Cugat. M’explicava que quan anava a fer la recuperació a la seva consulta es trobava tot tipus de personalitats.

Ell té un equip de fisios que controlen les recuperacions, perquè la relació amb els lesionats no acaba amb l’operació. Després, hi ha un procés que s’ha de complir. És cert, quan jo vaig anar a recuperar-me d’un problema físic em trobava amb en Xavi Hernández, diferents jugadors de bàsquet i altres personalitats. Però no només esportistes, en Ramon Cugat ha operat prínceps i estrelles del pop.

El pròleg d’en Pep Guardiola transmet devoció cap a en Ramon Cugat.

Tenen una relació especial des de fa temps. En Ramon, quan en Pep era al Barça Atlètic i necessitava solucionar un problema que tenia als isquiotibials, que s’havia complicat, el va aconsellar bé. El va derivar a l’especialista finlandès Sakari Orava, que el va operar i el va curar. La confiança que té el Pep amb el doctor és molt gran. Però no només ell: en Gerard López, quan va fitxar pel Barça, va posar com a condició que el seu metge seria en Cugat.