Prop de 130 investigadors es reuneixen al I Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals (JIEL), adreçat a estudiants i investigadors novells, en què hi ha programades taules rodones, debats i conferències al voltant de la recerca en l’àmbit local des d’una perspectiva multidisciplinar. Aquesta iniciativa, que va començar ahir dimecres 17 de maig i que dura tres dies, es postula com un espai de confluència per reivindicar el coneixement generat des de l’espai proper, on els joves hi tenen un paper protagonista. «La nostra generació ha d’exercir les tasques professionals en un context de profunds canvis en la forma d’investigar i de fer arribar els resultats a la societat», defensen els organitzadors, que entenen el congrés com una eina per abordar aquests reptes.
En els tres dies que dura, al congrés s’hi duran a terme 18 sessions en què hi participaran vora 130 investigadors de més de 20 universitats de territoris de parla catalana, totes membres de la Xarxa Vives. Les sessions tracten disciplines tan diverses com identitats i gènere, política i moviments socials, patrimoni i memòria, religiositat i creences, xarxes i activitat econòmica o salut i assistència. També hi ha previstes conferències sobre aspectes més tècnics com metodologies de treball, iniciatives de transferència, beques i ajuts i eines de transformació digital.
El Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals neix de la «preocupació i interès» entre els investigadors més joves en «reivindicar el coneixement generat des de l’espai proper». Per respondre a aquesta necessitat, l’objectiu de la iniciativa és construir un espai de debat per intercanviar i incentivar la recerca local i reflexionar al voltant de a situació actual dels estudis locals als territoris de parla catalana, per poder plantejar-ne les perspectives de futur. El Congrés JIEL es presenta com un espai on els investigadors joves poden posar en comú metodologies i plantejaments amb companys de professió que fan recerca en diferents àmbits, per «incentivar la confluència entre disciplines per desenvolupar la recerca en l’espai local».
«Esperem que sigui un congrés bianual itinerant», explica Carlos Moruno, membre del comitè científic i organitzador. El Congrés està constituït per un comitè científic format per 24 persones, entre els quals hi ha dos coordinadors que canvien cada dos anys. Per tant, les persones que esdevinguin coordinadores la propera edició han de ser investigadors i investigadores vinculades a la universitat on se celebrarà el congrés.
«De moment, tothom en fa una valoració positiva», defensa Moruno, coordinador de l’edició d’enguany a la URV, recordant l’escepticisme inicial davant d’una iniciativa que reuneix investigadors en disciplines tan diverses. «El repte més gran ha estat dimensionar el congrés, ja que no disposàvem de cap precedent similar amb què comparar-nos», recorda Sergi Tella, coordinador de la Universitat de Lleida. Quan encara queda la meitat del congrés per endavant, Moruno i Tella, impulsors del projecte, estan satisfets amb el resultat i amb la rebuda que està tenint.