Demanen més finançament per potenciar la marca Reserva de la Biosfera

El president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) Ivan Garcia ha reclamat a les administracions superiors que dotin la marca Reserva de la Biosfera de «finançament estructural» per poder gestionar les subvencions que reben i eixamplar la seua projecció. En aquest sentit, Garcia ha recordat que aquesta gestió, actualment, la duen a terme els mateixos tècnics del Copate amb recursos propis -bàsicament les quotes de les 180 empreses acreditades.

El Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, reunit aquesta setmana, ha posat sobre la taula dos elements clau per al futur: una proposta d’ampliació dels límits de la Reserva de la Biosfera i la presentació del nou Pla de Gestió 2026-2035.

Garcia ha remarcat que «el distintiu s’ha convertit en un valor estratègic, especialment per al sector agroalimentari i turístic, i una eina per impulsar un model de desenvolupament sostenible al territori». Garcia ha insistit en què el territori «cal creure» en la marca Reserva de la Biosfera.

El president ha detallat que un corredor delimitat per accidents geogràfics com barrancs permetrà excloure de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre la central nuclear d’Ascó i, al mateix temps, integrar dins de la marca els 52 municipis del territori. La proposta d’ampliació, que serà avaluada pel govern espanyol i aprovada en última instància la UNESCO, incorpora els set municipis de la Ribera d’Ebre que l’any 2013 van ser exclosos del reconeixement per la seua proximitat a les plantes atòmiques.

Seguint les recomanacions del Consell Científic del Comitè Espanyol del Programa Persona i Biosfera (2022), la proposta preveu integrar espais de gran valor ambiental, zones agràries i mosaic agroforestal.

El professor de la URV, Toni Domènech, també ha presentat el Pla de Gestió 2026-2035, un document continuista però més realista, tenint en compte que el COPATE, com a òrgan gestor, no disposa de competències en moltes de les accions de l’anterior pla i ha treballat amb recursos limitats. Tot i això, manté una vocació ambiciosa i situa l’adaptació al canvi climàtic com un dels grans reptes identificats en els processos participatius i la col·laboració amb tots els actors del territori com a eix vertebrador.