Treuen a la llum 40 metres de la muralla romana de Tortosa

Les excavacions dutes a terme al solar de davant la catedral de Tortosa han tret a la llum importants vestigis de la Dertosa romana. Els treballs realitzats pels arqueòlegs han descobert un tram de muralla més de 40 metres de llargada per tres d’alçada, datat al segle VI dC (en època baix imperial), així com el paviment d’una plaça pública amb vistes al riu Ebre, dels segles I o IIdC.

Els experts donaven per fet de l’existència de restes arqueològiques d’envergadura, tal com s’acredita amb l’aparició de fortificacions medievals (s. XIV i XV) i de construccions datades durant l’ocupació islàmica, però la troballa d’aquest important tram de muralla ha estat qualificat "d’extraordinari" pel director del projecte arqueològic, Jordi Diloli, ja que és la primera troballa d’entitat que corrobora la importància de la Dertosa romana, de la que hi ha moltes fonts escrites però fins ara no havien aparegut grans restes.

Després de l’enderroc de les cases de davant la catedral fa un any, el passat mes de desembre es va dur a terme una primera intervenció arqueològica que ja apuntava a la importància d’aquest espai. Així, l’Ajuntament va decidir ampliar les excavacions en una nova fase, que va arrencar el passat mes de juny i que acabarà aquest agost. Els treballs de l’empresa IBER han tret a la llum les diferents terrasses d’ocupació, des dels romans. Així, s’hi poden veure els fonaments d’algunes de les cases que es troben representades al popular gravat del paisatgista flamenc Anton van der Wyngaerde, en què es mostra la façana fluvial del marge esquerre de l’Ebre a Tortosa l’any 1563. En un nivell inferior, els arqueòlegs han trobat les fortificacions construïdes entre els segles XIV i XV. Per sota han aparegut nous vestigis de l’ocupació islàmica, els de la Turtuxa dels segles IX a XIII, un dels enclavaments més importants al nord d’Al-Andalus. Però allò veritablement rellevant, segons els arqueòlegs d’IBER, és el bon estat de conservació i la magnitud de la muralla romana de la ciutat d’època tardo-antiga (segle VI d.C.), suposadament situada sobre una de més antiga –alt-imperial-, que seguiria el mateix traçat que l’exhumada. El mur, que defensaria la ciutat pel costat del riu, està força ben conservat, té una amplada d’entre 2,45 i 2,80 metres i està construït amb opus africanum, una tècnica d’aparell romana molt ben constatada en zones meridionals de la Mediterrània.

Al sector més proper al carrer Croera s’ha pogut localitzar un gran nivell constructiu d’opus caementicium –el formigó de l’època- datat en època alt-imperial, segurament associat a l’existència en aquest sector d’una zona monumental romana, dels primers moments de la ciutat. Es tractaria d’un espai obert, possiblement una plaça, que arribaria fins a la zona on hi trobem la muralla tardo-antiga. Aquesta plaça s’associaria a les troballes efectuades anteriorment als edificis adjacents (Hospitalitat de Lourdes), on ja van aparèixer alguns elements de tipus monumental que indicarien l’existència en aquest espai del fòrum de la ciutat o d’un possible temple. Més enllà dels espais urbans, s’han trobat també algunes monedes i restes ceràmiques de diferents períodes històrics.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha expressat avui la seva satisfacció per la descoberta, «per la seva magnitud i perquè justifica l’esforç realitzat fins ara». Bel ha avançat que una vegada finalitzin les excavacions, a finals d’agost, i es disposi de les conclusions definitives, es constituirà un grup de treball, format pel Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament i els arqueòlegs d’IBER, per tal de determinar quina és la solució constructiva que s’adopta per a la construcció de la futura plaça prevista entre el riu Ebre i la catedral.