Endinsar-se en l'art efímer des de casa

‘Els Ports, Natura i Art’. La cinquena edició del projecte es reconverteix en una experiència virtual per a l’espectador

Sílvia Fornós

Whatsapp
Jesús M. Tibau recitant en l’edició passada d’‘Els Ports, Natura i Art’. Foto: Nani Blasco

Jesús M. Tibau recitant en l’edició passada d’‘Els Ports, Natura i Art’. Foto: Nani Blasco

Viure i veure l’essència del projecte d’intervencions d’art efímer Els Ports, Natura i Art de forma virtual i des de casa. A causa de la pandèmia del coronavirus, la cinquena edició de l’experiència, vinculada a Lo Pati – Centre d’art Terres de l’Ebre, s’ha transformat en un vídeo documental que s’estrenarà el diumenge 14 de juny (de forma simultània al Facebook, Instagram TV i web de Lo Pati, i al Facebook de l’associació Natura i Art), a les 12 del migdia.

D’aquesta manera, l’organització amb la col·laboració dels artistes manté viva la proposta vinculada al massís del Port. Sergi Quiñonero, curador de Els Ports, Natura i Art, explica que «els artistes han anat als espais per desenvolupar la seva obra, complint totes les normes de seguretat sanitària, i hem enregistrat aquestes intervencions en format vídeo, on apareixerà des del procés de l’obra, la documentació de l’obra acabada in situ i una entrevista amb els creadors».

Enguany les sis intervencions que formen part del projecte són obra dels artistes Alfred Porres (Amposta), Cristina Ferré (Reus), Ester Ferrando i Sebastià Martori (Reus), Jordi González (el Masnou), Àlvar Calvet, amb la col·laboració de Rosa Serrano (Tarragona), i Sílvia Panisello (Tortosa). En aquest sentit, Sergi Quiñonero agraeix que «els artistes convocats hagin accedit a participar igualment tot i quedar-se sense públic presencial», ja que en contrapartida «la iniciativa arribarà a molta més gent».

Per la seva banda, la directora de Lo Pati, Aida Boix, destaca que, tot i la situació actual, «és important mantenir el calendari i les activitats, tant per als treballadors del món de l’art com per al públic». Unes circumstàncies que afavoreixen els processos creatius. «El documental ens permet ensenyar una part de la producció que d’altra manera no podem veure, des de com s’escull un lloc, com treballa l’artista, com pensa la idea de l’obra, com l’executa, com la instal·la, així com el significat i el contingut de la creació», afirma Aida Boix.

Espai i obra

«Sempre que em proposen participar en un projecte, el primer que faig és anar a veure l’espai». Amb aquestes paraules l’artista reusenca Ester Ferrando explica com naixen les seves obres. «Després, adapto les idees i el treball que estic fent en cada moment, d’aquesta manera l’obra sempre s’enriqueix», afirma la creadora, que presentarà Dibuixant l’aigua, una proposta entorn del tema de l’aigua i les sensacions que provoca.

Creació de l’artista Ester Ferrando. Foto: Cedida

En aquest sentit, confessa que «aquesta és la primera vegada que treballo en un espai natural i imposa molt». Per a Ester Ferrando, en un espai obert tan gran com Els Ports, només hi ha dues maneres d’afrontar l’acció: «La primera és fer una obra que passi desapercebuda i la persona que passegi l’hagi de buscar, i la segona és realitzar una intervenció que doni un ‘cop de puny’ a l’espectador, que el deixi parat i el sorprengui». L’artista reusenca ha optat per aquesta segona opció i reconeix que «la meva intenció és sorprendre a l’espectador a través d’una obra molt interrelacionada amb Els Ports».

La dona

I d’aquesta ruïna en faré una dona. Aquest és el nom de la performance que presentarà l’artista reusenca Cristina Ferré. De la posada en escena, explica que «serà una representació del dolor, la situació d’invisibilitat, de perjudici, de violència, de solitud de la dona en general, així com de la situació específica en el món rural, que és molt més dura en alguns aspectes».

Sobre el procés de creació, Cristina Ferré comenta que «cada idea necessita ser representada d’una manera, és a dir, realitzo l’obra en aquells materials i expressió que necessita la idea».

Treball artístic de la reusenca Cristina Ferré. Foto: Cedida

Del fet de treballar en aquesta situació excepcional, troba a faltar «el feedback del públic, així com la interacció i la convivència amb la resta dels artistes, ja que hem hagut de fer les intervencions en solitari».

Mirar o no mirar

En els darrers anys, l’artista Àlvar Calvet s’ha dedicat a investigar a «col·lectius amb risc d’exclusió o que resten ocults, tapats o amagats, invisibles». És a partir de l’any 2011 quan s’ocupa, entre altres temes, de la ceguesa. «A través d’aquesta experiència personal meva, vull que l’espectador es posi a la meva pell», detalla l’artista. Àlvar Calvet, amb la col·laboració de Rosa Serrano, presentarà la performance Abraçar un paisatge amb els ulls tancats. «Puc dir que té relació amb la ceguesa o amb aquestes qüestions de mirar i no mirar, de veure-hi i de no veure-hi, així com d’apropar el paisatge a través dels sentits», assegura el creador.

Àlvar Calvet investiga sobre la ceguesa. Foto: Cedida

Sobre l’oportunitat de viure la cinquena edició del projecte Els Ports, Natura i Art a través d’un documental, comenta que «gran part de les meves accions tenen sentit si hi ha un documental al darrere, que en dóna fe o les testimonia, per tant en aquest aspecte pràcticament no hi ha cap canvi, ans al contrari s’ha pogut dedicar més temps i de millor qualitat».

En aquesta edició també mostraran el seu treball Alfred Porres (Amposta) que, a través de la proposta Traç de calç, es planteja els efectes que la seva intervenció tindrà en un entorn protegit. També ho farà Sílvia Panisello (Tortosa), mitjançant el recital poètic Família, mestres, lo Port i vida. Es tracta de poemes escrits expressament per a ser recitats dins Els Ports, Natura i Art, a càrrec d’aquesta poeta de Tortosa que confessa que Lo Port forma part «indestriable» del seu creixement i aprenentatge vital, un espai pel qual sent la fascinació que li va transmetre el seu pare.

Allò simbòlic

Per últim, l’artista Jordi González (El Masnou) presentarà Cara a cara, una instal·lació que reflexiona sobre les emocions i allò simbòlic que envolta l’entorn natural. «Els humans –segons creu l’artista– «hem perdut el vincle ancestral d’entendre’ns i comunicar-nos amb altres éssers vius o inanimats que són part de tot, com nosaltres».

Imatge de l’obra de l’artista Jordi González. Foto: Cedida

Així mateix, considera que en el format documental hi ha una part molt interessant: «Com a artista, he vist molts documentals en línia sobre artistes o obres que s’han fet molt lluny, i per tant no he pogut estar allà, però m’he emocionat molt veient la seva feina a través de la pantalla».

Per últim, Jordi González recorda que «el teatre i el cinema són dues formes mitjanceres de comunicació emocional. que permeten establir vincles molt profunds com els que s’establiran en aquesta edició del projecte Els Ports, Natura i Art».

Temas

Comentarios

Lea También