Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Els bous recuperen l’activitat prepandèmia i la polèmica entre taurins i animalistes

Al Parlament de Catalunya està en tràmit una proposició de llei que planteja prohibir les modalitats de bous embolats i capllaçats, impulsada per la plataforma Prou Correbous!

| Actualizado a 07 agosto 2022 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Amb el mes d’agost arriba el gruix de festes majors i també de correbous, principalment al Baix Ebre i el Montsià. A l’espera de les dades oficials de la Delegació del Govern, encarregada d’autoritzar els actes, els cartells i programes de festes confirmen que s’han recuperat o fins i tot s’han incrementat lleugerament els dies de bous, després que al 2020 no es van poder fer i al 2021 es van organitzar amb restriccions (places portàtils, control d’aforament,...). La setmana que ve arrenquen les festes de poblacions com Deltebre, l’Aldea, les Cases d’Alcanar o Amposta, aquesta amb una plaça on es reuneixen milers de persones.

L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre celebra aquest «retorn a la normalitat». «S’ha reprès l’afició amb ganes i les places i carrers estan més plens que mai», comenta al Diari el portaveu de l’entitat, Adolfo Lleixà.

I també com cada estiu, torna el debat entre els aficionats taurins i les entitats animalistes, sobre si es produeix maltractament als animals. En aquest sentit, diverses imatges d’incidents o ensurts a les festes de la Ràpita, com la solta d’una corda al bou capllaçat o l’envestida d’un bou embolat que va sortir abans d’hora a una plaça plena de gent, han provocat polèmica, especialment a través de les xarxes socials.

Aïda Gascon, de l’entitat AnimaNaturalis, remarca que una de les «novetats positives d’aquest any» ha estat que aquestes imatges els hi han fet arribar persones del mateix territori, tot i que majoritàriament de forma anònima. «Aquest és un canvi que valorem molt, perquè vol dir que els veïns que estan en contra dels correbous estan començant a perdre la por o les reticències a denunciar episodis de maltractament animal».

Els aficionats recorden que a les Terres de l’Ebre i a altres punts de Catalunya on se fan bous hi ha en vigor des de 2010 una llei que vetlla pels animals i per la seguretat de la festa. En aquest sentit, durant tots els actes és preceptiu que un veterinari estigui present i aixequi acta de l’estat del bou abans i després de sortir a la plaça, i també pot intervenir per retirar un animal abans, si ho considera necessari. Les diferents modalitats tenen establert un màxim de durada, que en el cas dels bous de plaça és de 15 minuts.

«La plaça no és l’entorn natural del bous, com tampoc ho és un pis per a un gos o una gàbia per a un ocell. Però el fet que surti a la plaça fa que la resta de l’any pugui viure al camp en una explotació extensiva», afirma Lleixà.

En el punt de mira dels animalistes hi ha les modalitats del bou embolat i capllaçat, les quals consideren que intrínsecament suposen un maltractament de l’animal. En aquest sentit, la plataforma Prou Correbous!, que agrupa nou entitats entre les que hi ha l’ampostina Tots som poble, treballa perquè es puguin prohibir. Així, han impulsat una modificació de la Llei de les festes tradicionals amb bous, que ha arribat al Parlament de Catalunya presentada pels grups d’En Comú Podem i la CUP i que està en tramitació. El Partit Popular i Vox han presentat una esmena a la totalitat de la proposició de llei, de la que es preveuen les primeres compareixences aquesta tardor.

Des de Prou Correbous! confien que s’acabarà aprovant, tot i que no tenen clar quan es podrà votar, tenint a l’horitzó les eleccions municipals del 2023.

Des de les entitats taurines consideren que, atenent a la normativa estatal i també a les resolucions judicials, els correbous es poden regular però en cap cas es poden prohibir. En aquest sentit, si la iniciativa parlamentària tira endavant, es plantegen recórrer a la justícia, segons confirma Lleixà.

Aquesta setmana, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha pronunciat també sobre els correbous. Considera que s’haurien de produir «canvis» però ha demanart que aquests siguin consensuats amb el territori on hi ha la tradició, «perquè no es vegi com una imposició de Barcelona».

La Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre és qui autoritza els actes de correbous al territori. Segons explica el delegat, Albert Salvadó, els bous de les Terres de l’Ebre suposen només el 0,3% dels que se celebren a tot l’Estat (la Comunitat Valenciana tindria el 50%) i, per contra, «compten amb la normativa més estricta i garantista, per la seguretat de persones i animals». Com en el cas d’Aragonès, Salvadó també considera que el debat sobre els correbous no es pot fer d’esquena al territori, tot i que també defensa que «a les Terres de l’Ebre no l’hem d’afrontar des de l’immobilisme».

Comentarios
Multimedia Diari