Les Terres de l’Ebre són l’únic indret de Catalunya que alberga passos de barca per creuar el riu Ebre, el riu amb més cabal de l’Estat espanyol. Tot i que fins els anys 60 quasi tots els pobles riberencs tenien el seu pas de barca, l’auge dels ponts i les carreteres va propiciar la seua progressiva desaparició. Els tres passos de barca que encara estan en funcionament estan ubicats a la mateixa comarca, la Ribera d’Ebre: a Miravet, Garcia i Flix
L’alcalde de Miravet, Toni Borrell, anuncia al Diari que molts turistes truquen preguntant pel pas de barca. «Quasi rebem més trucades pel pas de barca que pel castell, i això que al castell tenim 850 visites diàries», afirma.
El pas de barca de Miravet, que permet creuar el riu Ebre entre Miravet i la C-12 (Eix de l’Ebre), es converteix en un transport fluvial d’alt valor patrimonial i turístic a les Terres de l’Ebre, ja que és l’últim transbordador fluvial que creua el riu només amb l’ajuda del corrent de l’aigua. Funciona sense motor com des de fa segles, aprofitant la força de l’aigua per creuar d’un costat a l’altre del riu. Consta de dos llaguts que estan units per una plataforma, i el transbordador està subjectat a uns cables que creuen el riu de banda a banda. Hi caben fins a tres cotxes.
Els dos barquers de Miravet són Vicent Benaiges i Paco Navarro, que s’alternen els dies per capitanejar el pas de barca. Navarro, que ara té 60 anys, va començar a treballar-hi l’any 1983. «No ha sigut sempre la meua faena, anava a estones, després m’ho vaig deixar... A jornada completa els dies imparells, com estic ara, ho faig des del 2002», explica. Navarro, fill de Lleida, tot i que vivia a Riba-roja d’Ebre, ja porta 36 anys a Miravet. «Va ser a través d’un amic que em vaig animar a portar el pas de barca» detalla. «Es tracta de tenir pràctica, no és difícil. Això no és navegar, no té cap misteri perquè el pas de barca va lligat al cable. Però, naturalment, tens trucs d’ofici que aprens amb el temps».
El barquer confirma que és l’agost el mes de més feina, quan treballa de 8 del matí a 8 del vespre (amb descans al migdia). «En aquesta època de l’any treballem molt, notem molt la diferència de quan és estiu o hivern, sobretot pel turisme. Són molts els que volen creuar l’Ebre d’aquesta forma per primera vegada».
Garcia, manual i amb motor
El pas de barca de Garcia també és molt especial. Funciona el 70% per la força del corrent i el 30% amb un motor alimentat per plaques solars. També pot portar tres cotxes. El seu barquer és Jordi Castellví, de 64 anys, que el porta de forma absolutament voluntària, empès pels seus records del pas de barca de quan era petit. «L’any 2015 el pas de barca no va funcionar perquè el barquer que la va portar l’any anterior hi treballava amb un pla d’ocupació i, quan aquest va acabar, es va quedar el pas de barca sense ningú», explica al Diari. «A mi em dolia molt veure la barca abandonada d’aquella manera. Hi tenia molts records de quan era petit. De forma que em vaig oferir de voluntari a l’Ajuntament», detalla.
Castellví porta sempre el telèfon mòbil a sobre, per tal d’acudir per posar el pas de barca en funcionament quan algú ho necessita. «Però voldria destacar que sóc un aficionat. No tinc res a veure amb els mestres barquers de Flix i Miravet, que els respecto molt i ja m’agradaria ser tan bo com ells», afirma.
El barquer explica que els dos camins que creuen el riu són el GR 71 i el GR 90, de forma que són molts els excursionistes que creuen el riu amb el pas de barca. «Una vegada eren un grup de fins a 42 excursionistes», exemplifica. «A més de la gent de fora que ho veu per primer cop, també hi ha molt veïns, gent gran, per exemple, que porta els xiquets petits a ensenyar-los el pas de barca i que visquen l’experiència», detalla.
Passos de barca històrics
Pel que fa al pas de barca de Flix, motoritzat, el responsable de l’Arxiu Municipal, Josep Antoni Collazos, explica que el pas de barca està documentat des d’època medieval. «El que hi havia abans que ja no existeix estava al Pont de l’Embassament. Va durar fins l’any 1951, quan va començar el pont», apunta. «L’altre també és d’època medieval i seria l’actual. El canvi més important arriba l’any 1969, quan va passar a funcionar amb tracció elèctrica».L’historiador explica que durant les guerres els passos de barca van deixar de funcionar. «Un altre canvi important és que originàriament era un sol llaüt, i a partir de les guerres napoleòniques es va canviar a dos llaüts amb plataforma per tal de transportar artilleria, i llavors ja es va generalitzar arreu». Antigament, es demanava una taxa per creuar el riu, mentre que actualment és un servei gratuït.
El seu barquer, avui, és Jaume Monclús, de 47 anys, que durant l’agost fa jornades maratonianes des de fa 10 anys. «Tenia amistat amb l’antic barquer i, quan va plegar, em va oferir de portar-la. I em va agradar», explica. «El que mana és l’aigua, el vent i el temps. Quan el temps és bo, no és gens difícil portar el pas de barca, però si baixa aigua de dalt, et toca el timó i has d’anar amb compte, necessites saber-ho portar», assegura.