Neguit a la Ribera d’Ebre per una modificació del Fons Nuclear

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha acollit aquest dijous una reunió d’urgència d’alcaldes per analitzar un possible canvi en el Fons de Transició Nuclear, en la votació la setmana que ve al Parlament de Catalunya d’una Proposició de llei de modificació de l’impost mediambiental a les nuclears. Presentada pel PSC, planteja ampliar la quantitat del fons, del 20 per cent actual al 50 per cent del que recapta la Generalitat (seria passar d’uns 24 a uns 60 milions d’euros) i també el radi d’incidència dels ajuts, de 20 a 30 quilòmetres. Segons va explicar la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, al territori estan d’acord amb l’ampliació de la dotació pressupostària, però s’oposen frontalment a incrementar aquest radi, ja que suposaria donar cabuda a ciutats com Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca o Tortosa. Recorden que aquestes ciutats no estan en absolut condicionades pel futur tancament de les centrals nuclears catalanes i la pèrdua de llocs de treball que comportarà. També denuncien el fet que la modificació plantejada deixa fora dels òrgans de govern la majoria d’ajuntaments, a excepció dels d’Ascó i Vandellòs. Recorden que des de fa mesos es treballa amb la Generalitat en la concreció del reglament, l’òrgan de governança i l’aplicació a partir del gener de 2023 dels ajuts, pensats per impulsar noves activitats econòmiques i projectes que generin llocs de treball de qualitat a les zones afectades. Segons alerten, els canvis plantejats comporten també que aquests 60 milions només seran efectius l’any que ve si s’aproven els pressupostos de la Generalitat.

L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, considera la Proposició de llei un despropòsit. «Exigim al PSC que retirin la proposta i abans de tornar-la a presentar la consensuïn amb els afectats. El problema de treballadors el tenim on el tenim, i és a la zona més propera a les nuclears», afirma. «Estem d’acord amb el 50%, o més i tot. Però parlem de com es pot esmenar la resta», afegeix. I és que tal i com s’ha tramitat, pel procediment de lectura única, no s’hi poden presentar esmenes.

«Menys recursos per càpita»

També molt contundent s’ha mostrat el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó. A preguntes del Diari, veu amb bons ulls que s’incrementi la dotació del Fons fins al 50 per cent, i creu que hi ha el consens per a fer-ho, però qualifica de greu error la resta de termes que planteja la modificació. Ara el Fons beneficia 46 municipis de 5 comarques, amb uns 67.000 habitants. Amb el canvi, arribaria a 108 municipis de 9 comarques i més de 400.000 habitants, segons xifres de la Delegació. «Així, els recursos per càpita es redueixen a menys de la meitat», afirma Salvadó.

El reglament actual del Fons ja contempla que es puguin acollir projectes de municipis fora del radi però propers i amb problemàtiques similars a les dels afectats directes, com ara la desploblació. «Però si s’amplia a 30 quilòmetres s’hi podran acollir grans ciutats, amb les quals serà difícil competir».

La proposta que s’ha de votar al Parlament, d’aprovar-se, «també seria demolidora per al sistema de governança que dona veu als municipis», afegeix el delegat. A més, caldria començar de nou tot el procés, «i el territori no es pot permetre aquest retard». «En definitiva, suposa una devaluació de l’objectiu final del Fons, que no és altre que el de generar ocupació alternativa a tancament de les centrals nuclears», sentencia el delegat del Govern.

«No podem perdre 60 milions d’euros anuals per la tossuderia d’ERC»

Per la seua banda, des del PSC defensen la proposta. «No es perjudica cap municipi i s’aconsegueixen més recursos per a més pobles», afirma el diputat Joquim Paladella. Per als socialistes, és vital per l’Ebre que s’aprovi al Parlament blindar per llei «tant el percentatge a distribuir, com que l’òrgan de govern que gestioni el Fons de Transició Nuclear estigui format per representants del territori, així com les prioritats d’actuació». En aquest sentit, el PSC defensa que la seua proposta planteja un òrgan de governança « integrat majoritàriament per les entitats locals del territori, ajuntaments, representants dels consells comarcals, Generalitat, i també per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives».

Segons els socialistes ebrencs, l’afectació econòmica que eventualment produeixi aquesta llei sobre els pressupostos de la Generalitat «ha de tenir efectes a partir de l’entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l’exercici pressupostari immediatament posterior a la data d’aprovació d’aquesta llei, és a dir el pròxim any 2023».

«Apel·lem al sentit comú del grup del Govern d’ERC perquè s’hi sumi, i ni que sigui per una vegada atengui a un territori que de manera sostinguda en els darrers deu anys rep un tracte discriminatori. No podem perdre 60 milions d’euros anuals per la tossuderia dels republicans», conclou Joaquim Paladella.