Terres de l’Ebre viu l’any més càlid des de 1880

El 2023 ha sigut l’any més càlid de la sèrie de l’Observatori de l’Ebre, amb dades des de l’any 1880. El 2022 ja s’havia assolit aquesta fita, passant ara així a ser el segon any més càlid de la història. El 2023 també va ser especialment sec, però no el més sec de la trajectòria d’aquest observatori històric situat a Roquetes, vora Tortosa.

La temperatura mitjana del passat 2023 concretament ha sigut de 19,6ºC, mentre que la del 2022 va situar-se en 19,5ºC, separant-los només una dècima. «Ha agmentat més la màxima del que ha disminuït la mínima, per això el 2023 té un valor més alt», explica al Diari el cap d’observació de l’Observatori de l’Ebre, German Soler.

El 2023 també ha portat una temperatura màxima absoluta de rècord: 43,6ºC, registrats el passat 23 d’agost, en una setmana especialment tòrrida que ja va disparar els titulars. El 2022 la temperatura més alta assolida va ser el dia 13 d’agost, amb 40,5ºC. Per trobar l’anterior rècord de temperatura cal remontar-se dècades endarrera, al 1982, quan el 7 de juliol el termòmetre es va enfilar fins els 43,0ºC. Una xifra molt alta, tenint en compte que encara no es parlava de canvi climàtic.

La repetició d’aquest titular, que un any bati el rècord de ser el més càlid per segon cop consecutiu, tornarà a tenir lloc en el futur, al parer del científic. «Cada any farem aquesta notícia, certament. Cada any serà més calurós o ens quedarem a poques dècimes de diferència. Amb la mitjana d’un any i d’un altre ja es veu que la tendència sempre és a pujar en els darrers 30 o 40 anys. Potser un any no, però un altre pujarà tres dècimes... Aquesta és la tendència segur», confirma Soler.

En relació a les precipitacions, el passat 2023 va ser un any molt sec, però no el més sec. La precipitació total del 2023 ha sigut de 379 litres per metre quadrat. El destacable d’aquesta pluja caiguda és que 186 litres, la meitat de tota la precipitació de tot l’any, va caure només al mes de setembre. Concretament el dia 2 i 3 de setembre (els dies dels aiguats patits a Alcanar i Ulldecona) a Roquetes van caure 160 litres. Però a la resta del mes de setembre només va ploure quatre dies més. «La precipitació és molt més variable perquè tenim un clima mediterrani, amb un territori que pateix sequeres i inundacions», apunta Soler. «La distribució d’aquesta aigua és el problema i el continuarà sent en el futur. La quantitat d’aigua serà menor i la distribució serà molt dolenta. El que estem començant a veure és aquest canvi en la ditribució de la pluja. Són pluges molt intenses en molt pocs dies. Això és un perill i al camp fa mal, no ho absorveix la terra. I segons on plou, si no és a les capçaleres de les conques dels rius, tot fa cap al mar».

El 2022 va ser un any una mica menys sec, amb 465,6 litres recollits, sense cap aiguat destacable, a excepció de 60,2 litres caiguts també un 3 de setembre. Altres anys secs van ser el 2019, amb 329,1 litres i el 2017, amb 268,9.

En canvi el 2021 i el 2020 van ser anys molt plujosos (cal recordar que van tenir lloc els temporals Glòria i Filomena a l’hivern). Així, el 2021 es van recollir en tot l’any 715 litres, mentre que el 2020, 764. Els anys més plujosos que mai ha registrat l’Observatori de l’Ebre són el 1971, amb 1054,4 litres recollits i el 1969, amb 1015,6 litres.

«La pluja és altament irregular al Mediterrani i en particular a la nostra zona per les llevantades i el que ara anomenem DANA. És el que fa disparar aquestes xifres, per arribar a aquests valors», clou el científic.