La Furtiva o com els néts homenatgen les àvies

«La besàvia Rosita ha estat la persona més important de la meva vida. Casa meva és un matriarcat, les dones han donat sentit i ordre a la família i al curs de les coses, ens han instruït i ens han donat coneixement. Són el meu model a seguir».

Ho diu amb convenciment Òscar Navas, viticultor i enòleg. Des de fa cinc anys elabora vi a Vilalba dels Arcs resseguint les arrels familiars que se situen a Batea. Ho fa sense complexos, amb visió i llibertat, en un territori auster, aspre i encara distant com és la Terra Alta.

«Vull explorar el Mediterrani fins al límit des d’aquesta regió. El món del vi funciona per modes, però allò essencial és trobar el teu estil, que duri generacions i que sigui etern. És el que et fa especial, com passa a Itàlia i a França, dues regions de vins que envejo», adverteix.

Es forja al celler 4Kilos, un dels més reconeguts de les Balears i al 2017 inicia el seu projecte personal a Catalunya. És inconformista i curiós. Persevera, experimenta, revisa, arrisca. Fa girs fins trobar el camí.

«L’estil és fer el que tu vols, vingui com vingui l’anyada», insisteix. I avui ja ha trobat el seu. Habita el celler La Furtiva però no vol deixar de cultivar el vincle amb viticultors d’arreu com Amós Bañeres o Eloi Cedó, amb qui aprèn i fa vins. Com el cantant Damon Albarn, a qui admira, que combina Blur amb altres grups. No entén el vi sense ponts ni diàleg.

Comença apreciant la garnatxa blanca de la Terra Alta i vinificant al celler de l’amic Francesc Ferré a Corbera d’Ebre, però aviat entendrà que ha de fer canvis. Aquell gran vi de la Borgonya que té pensat de fer al territori i que el vincula des de la rebesàvia Lluïsa, passa per contemplar altres varietats com la macabeu i explorar materials que van més enllà de l’ús del formigó i estils de vinificació que afavoreixin l’oxidació.

Deixa de pensar en exclusiu en la fruita, introdueix les bótes de fusta de castanyer i els grans volums per envellir els vins i troba un perfil propi en l’ús de la tècnica del «velo de flor» on la capa de llevats que es forma a la superfície del vi durant la criança, li transfereix consistència i caràcter. «Vaig començar a fer vins, copiant, sense cap mena de reflexió sobre la identitat del que volia ser», revela Navas.

Reconeix que les primeres elaboracions eren planes, amb aromes primàries i acidesa marcada. El seus són vins naturals però no s’estalvia l’ús mínim de sulfurós per assegurar-ne la conservació en el moment de l’embotellat.

«Penso que com més riscos corres, el vi té més possibilitats de sortir més bo», adverteix. «La fusta no és el dimoni, si està allà on ha d’estar», etziba. No té pèls a la llengua i explica el seu trànsit pel món del vi sense subterfugis. El 2019 estrena celler a Vilalba i comencen les criances amb castanyer i «vel de flor».

«Parlar de terroir és parlar de com ha estat la zona i em sento més còmode amb el premsat directe del raïm que amb els vins brisats per bé que també n’elabori un de parcel·lari», comenta. Amb poc temps els vins de La Furtiva creixen en maduresa i són més rics en matisos. Hi ha més temps de criança, oxidació i definició. El 2020 és un anyada paradigmàtica que consagra el projecte. Acidesa, frescor i complexitat especialment quan els ceps creixen en sòls calcaris.

«El meu mirall és el vi que elaboraven els pagesos de la cooperativa de Vilalba als anys 70», reconeix. S’atreveix amb els negres per mantenir una vinya de garnatxa peluda que s’estava a punt de perdre, la d’en Miquel. Està orgullós de la seva primera vinificació, però per sobre de tots els vins hi ha Finca Rosita. De mitja hectàrea de macabeu i garnatxa blanca, n’obtenen només 500 quilos. Poden curt, no llauren, seleccionen a mà el raïm.

No és un model reproduïble a totes les finques, perquè no es guanyarien la vida. El vi de 2020 té volum i concentració, és fi i salí. «És una vinya especial i única. Està a mig camí entre Vilalba i Batea, és el que porta a la meva àvia cap a mi», diu orgullós Òscar Navàs. Llegir un home que reconeix el talent i el valor de les seves avantpassades és segurament el millor que tots podem fer a les portes d’un 8M.