Catalunya Sud 2040, de nou
La pandèmia va trencar el nostre temps, els esdeveniments anteriors al confinament semblen molt llunyans, però només fa quatre anys que s’obria aquella crisi. Pocs mesos abans la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona presentaven l’exercici de prospectiva Catalunya Sud 2040 (www.catalunyasud2040.cat). Un llibre de menys de cent pàgines resumia un procés de reflexió regional i planificació estratègica que havia implicat centenars de persones i institucions. Avui, cinc anys després, el potencial que descrivia continua sent allà. Avui, cinc anys després, continua sent només un potencial perquè encara no s’ha aconseguit transformar-lo en projectes i realitats.
Hi pensava el passat diumenge llegint l’article sobre el futur Tarragona Tech Valley 2050 que l’Armand Bogaarts publicava al Diari. Les instruccions i el full de ruta per a la construcció d’una economia del coneixement a la Catalunya Sud estan escrites i caldria recuperar-les sense esperar massa. A poc a poc l’articulació metropolitana de la Ciutat del Camp fa camí, però la regió necessita vertebrar-se en paral·lel posant especial atenció a la seva base econòmica, empresarial i de talent. Construir la Regió del Coneixement, en definitiva.
Vertebrar la regió. Fer-ho sabent que els quatre grans sectors econòmics de la Catalunya Sud (la química, l’agroalimentari, el turisme i l’energia) han d’encarar una transició difícil forçats pel final dels combustibles fòssils i la manca d’aigua que provoca el canvi climàtic. Fer-ho sabent que només una economia centrada en el coneixement (a la intersecció entre la recerca, la innovació i el talent) permetrà mantenir una societat amb nivells acceptables de benestar material i serveis públics. Fer-ho sabent que per aconseguir tot això la mirada ha de ser regional perquè Catalunya és massa gran i els ajuntaments massa petits. Fer-ho sabent que per desbloquejar-ho caldrà posar a treballar de forma coordinada els governs, la ciutadania, les empreses i la universitat. Engegar la quàdruple hèlix i no aturar-la.
La prospectiva Catalunya Sud 2040 que es va presentar fa cinc anys assenyalava una llista d’iniciatives i projectes concrets per accelerar el camí cap a la Regió del Coneixement. Moltes d’aquelles idees mantenen tota la vigència: engegar un Consell Regional de la Catalunya Sud; impulsar un programa de formació per a líders regionals; activar un Sistema d’Informació Regional; crear plataformes d’innovació vinculades als principals sectors econòmics; dotar un Fons Estratègic per al Desenvolupament Regional; fundar una escola de negocis; donar continuïtat a un Programa de Prospectiva Regional; i, per sobre de tot, activar una Agència de Desenvolupament i Innovació amb recursos i capacitat d’acció sobre les polítiques regionals de promoció econòmica.
Els tractors a les carreteres, els projectes de química verda, el tancament de les nuclears i les trifulgues sobre Hard Rock tenen la mateixa arrel, la necessitat d’evolucionar cap al valor afegit pel camí de la recerca, la innovació i el talent. La mirada 2040. La diferència entre un pla estratègic i un procés de canvi és en la voluntat i l’acció. Voluntat social, voluntat política i voluntat empresarial per engegar el camí del coneixement i la vertebració regional. L’empenta metropolitana pot consolidar una gran ciutat de mig milió d’habitants amb el dinamisme afegit que això comporta, però necessitarà una regió que l’acompanyi si aspira a ser capital d’alguna cosa.