al nou curs

Aquest curs 2023-2024 –quatre anys després de la seva aprovació el 3 de maig del 2020– la LOMLOE, llei educativa en vigor, serà aplicada en tots els cursos escolars d’acord amb el seu calendari d’implantació.

Al finalitzar la meva etapa d’ensenyaments obligatoris la llei educativa del moment era encara la Llei General d’Educació (LGE). Des de llavors, en acabar la diplomatura com a professor d’E.G.B (Ensenyament General Bàsic) i després, amb més de tres dècades d’experiència com a professor, he desenvolupat la meva tasca docent sota el paraigües de 8 lleis d’educació diferents, alguna sense arribar ni tant sols a entrar en vigor, d’acord amb els diferents canvis de forces parlamentàries: la LGE (Ley General de Educación); la LOECE (Ley orgànica Estatuto de Centros Escolares); la LODE (Ley orgànica Derecho Educación); la LOGSE (Ley orgánica Ordenación General del Sistema Educativo); la LOPEG (Ley Orgánica de la participación, la evaluación y el gobierno de los centros docentes); la LOCE (Ley orgànica de la Calidad de la Educación); la LOE (Ley orgànica de Educación); la LOMCE (Ley orgànica para la mejora de la Calidad de Educativa) i la LOMLOE (Ley orgànica de Modificación de la LOE).

En aquest mateix període el nombre de presidents a l’estat espanyol ha estat de 7; és a dir, menys que el de lleis educatives promulgades. Per descomptat força més activitat legislativa educativa que en d’altres països del nostre entorn. Ens hem acostumat que cada legislatura, coincident amb un canvi de partit de govern, vagi acompanyada de la derogació de la llei educativa vigent i de l’aprovació d’una de nova.

Es fa necessària una visió a llarg termini, que no busqui la immediatesa i que es situï per damunt dels interessos partidistes; que doni seguretat jurídica i que compti amb totes les forces polítiques –també les ‘contràries’, les de l’oposició–. Treballar tots els sectors implicats de forma conjunta per a un ‘acuerdo de Estado en educación’ a l’estat espanyol i per un pacte nacional d’educació a Catalunya és una fita que hem de reclamar docents, mares, pares i mitjans per visibilitzar-la en la nostra agenda com a societat i, en conseqüència, en l’agenda política.

Tanmateix és a les nostres mans revertir aquesta situació impulsant un sistema educatiu sòlid i estable, sustentat en principis consensuats. Proposaré 3 possibles idees o fonaments per al curs que ara iniciem.

La primera és el paper dels pares i mares com a protagonistes principals de l’educació dels seus fills. L’escola, la societat sols poden tenir un paper secundari, de suport, d’orientació i d’acompanyament. En cap cas de substitució. En educació: primer els pares, després els professors i –llavors– els alumnes.

L’interès dels pares per l’educació es manifesta en molts detalls que ara a l’inici del curs prenen més rellevància. Preparar el material per al curs, programar conjuntament les activitats extraescolars del curs, recuperar rutines i horaris progressivament i d’altres consells i orientacions que podem trobar desenvolupats a la pàgina web FAROS del Hospital Sant Joan de Déu. Una pàgina on sota el títol Consells clau per a la tornada a l’escola ens proposen tot un grapat d’idees per una millor adaptació en la tornada a l’escola.

Detalls que al llarg del curs s’han de mantenir vius amb una comunicació intensa amb l’escola (de pare i mare, tots dos): i amb la participació activa en iniciatives i en el projecte educatiu de l’escola i –de forma principal– en la tutoria com a eina d’atenció personal de cadascun dels alumnes i de cadascuna de les famílies.

En segon lloc el paper dels professors. Diferents estudis de forma consistent mostren que el factor clau en tot sistema educatiu són els professors i, més concretament, la seva formació a la Universitat i durant l’exercici de la seva activitat docent. Aquesta prioritat permetrà generar un cercle virtuós sobre la base que en educació el més important són les persones per damunt de programes, recursos, instal·lacions, horaris o legislacions.

Una formació rigorosa i en profunditat en la Universitat, un sistema d’accés a la docència similar al de la sanitat: prova d’accés estil MIR de medicina, període de residència. L’estabilitat laboral, l’estabilització de les plantilles i una carrera professional al llarg de la vida laboral que permetin als docents desplegar-se plenament com a professionals. L’escriptor Javier Cercas en una recent entrevista en El País deia: «Triplicaría el sueldo de los maestros de escuela. De forma irreversible».

I, per últim, els alumnes. Reptes com els indicats per la Fundació Jaume Bofill en l’Anuari 2022: la inclusió educativa, la lluita contra la segregació escolar i l’abandonament escolar prematur, l’aprenentatge significatiu o el benestar professional.

Tanmateix, informes recents de l’OCDE assenyalen la necessitat d’adoptar una expectativa d’excel·lència i no de ‘donar-lo tot fet’ respecte als alumnes, posant èmfasi en la formació del caràcter i en la cultura de l’esforç.

De manera paral·lela la càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat Camilo José Cela (UCJC) ha publicat un estudi que proposa entre d’altres mesures l’obligatorietat de l’ensenyament fins al 18 anys, el replantejament de la jornada continuada i una millora en els sistema d’avaluació i de rendició de comptes.

Polítiques com la inclusió necessiten d’un ‘perquè’. L’atenció de tots els alumnes ha d’estar basada en el fet que ens importa cada alumne i per tant es sustenta en la seva atenció personal. I necessiten d’un ‘com’... La despesa en educació respecte al PIB (segons dades de ‘Panorama de la educación OCDE. Informe 2022) en l’estat espanyol es situa en el 4,3% per sota de la mitjana i amb força distància amb països com ara Noruega, Regne Unit o Xile on es troba per sobra del 6%.

Això no obstant, l’inici d’un curs és sempre una ocasió per a il·lusionar-se amb un nou projecte que tot just comença. Els propers dies tindrem una oportunitat més per iniciar un nou curs des dels fonaments.

Temas: