Angúnia a les tertúlies

El kommentariat s’ha escalfat aquesta setmana arran del debat sobre el hijab a l’escola i als espais públics. També sobre la guerra a Gaza. Alguns tertulians han titllat de «discurs d’odi» les expressions dels col·legues. La majoria no eren més que opinions resultants de la ignorància, la frivolitat, el prejudici, la mandra o l’afany de notorietat. Feia angúnia. Cringe, diu el jovent. L’acusació de discurs d’odi no és banal. Perquè implica un judici d’intencions, perquè s’acaba parlant de «sentimentets» –m’han ofès!– i perquè hi ha lleis que el castiguen. No va bé. Reprimir la llibertat d’expressió brandant una presumpta ofensa o l’amenaça de multes i processos més aviat fomenta el populisme, que s’atipa d’escampar la idea que la gent no pot dir el que realment pensa. Que qui ho fa és «cancel·lat», bandejat, silenciat, i que l’establishment polític i mediàtic reprimeix segons quins punts de vista o silencia els dissidents. Les lleis contra el «discurs d’odi» –cap prova que funcionin– i els intents d’eliminar opinions i paraules «ofensives» generen un efecte indesitjat: cada cop hi ha més afers tabú i més mots prohibits. Tot plegat dificulta el debat. És complicat mantenir un intercanvi obert i sincer sobre la immigració, per exemple, si alguna de les parts tem que expressar les seves opinions pugui comportar una condemna per males intencions, una visita de la policia o una citació del jutge.