La Pepa ha fet cent anys

Ja em perdonaran els lectors, però avui parlaré d’un tema més personal, però que no em sembla pas poc noticiable: la meva àvia, Pepa Maria Serra de Budallès, va fer ahir cent anys. Es diu aviat, però impressiona encara més si es pensa que ha vist nou papes –de Pius XI a Lleó XIV–; ha viscut la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i l’arribada de la democràcia; i ha passat de viure en un món on posar un home a la Lluna era ciència-ficció, a un on ja és possible conversar amb les màquines, gràcies a la intel·ligència artificial.

Però la meva àvia és molt més que una dona longeva. És una dona bona, profunda, forta, intel·ligent, divertida, sacrificada, persistent, alegre, vital, excursionista, culer... És mare de nou fills, àvia de setze nets i besàvia de més de vint besnets. És mestra de vocació i acció, perquè tot i que mai s’hi va poder dedicar professionalment, ha exercit la docència amb tots. Gran lectora i conversadora, ens ha donat lliçons plenes de coneixement i memòria sobre tota mena de matèries: història, art, lletres, religió... Però, sobretot, ens ha donat exemple. En ella, i en el tàndem que formava amb l’avi, hi hem trobat model de matrimoni. En la seva cura a la família i les amistats, paradigma d’entrega. En la seva fe, exemple de cerca, determinació i amor. I en el seu caràcter, modelat amb els anys, un camí a seguir. Felicitats, Pepa!