Unicorns, la Pepa Pig, la Minie, diferents espècies de dinosaures, una carpa de circ... La Laia Llauradó March (Barcelona, 1980), qui va cursar el primer cicle de Medicina i després Documentació Sanitària, i actualment treballa de documentalista al Registre de Càncer de Tarragona, amb seu a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, és l’encarregada de donar vida a aquests i altres personatges. Ho fa a través de la seva afició per la rebosteria creativa. Sota el pseudònim ‘Bola de paper’ (@bola_de_paper) compta amb més d’un miler de seguidors a les xarxes socials.
D’on li ve l’afició per la rebosteria creativa?
Vaig iniciar-me bàsicament per cobrir la demanda, no directa, però sí per autoexigència, de fer als meus fills pastissos d’aniversari diferents. El primer cop que vaig intentar fer-ne un va quedar un nyap. Però, tot i aquesta primera experiència negativa, m’hi vaig sobreposar i ho vaig tornar a intentar.
I el nom ‘Bola de paper’?
Quan vaig obrir el compte a les xarxes socials, el 2014, no volia posar un nom que m’identifiques com a persona. Se’m va acudir aquest perquè fa referència a un joc inventat al qual jugava amb el meu germà de petita. ‘Bola de paper’ em recordava a alguna cosa dolça de la infància, així que també va ser un homenatge a la innocència.
Quin és el moment de tot el procés que més gaudeix?
Cada part del procés té la seva història i cadascun té moments bonics. Si bé, l’instant que més xalo, i que més m’agrada, és quan de sobte, la idea de pastís que tens al cap i que és personalitzada i especial, pren forma a l’últim moment i t’adones que ha quedat com t’imaginaves. Aquest és per a mi el millor moment, juntament amb quan veus la cara de la persona a qui li regales.
La rebosteria creativa implica moltes hores de dedicació.
Sí, moltes hores. Però no només fer un pastís o unes galetes, sinó la feina d’aprenentatge. Això suposa aprendre noves tècniques, millorar-les, fer cursos... A vegades la gent quan veu un pastís d’aquestes característiques no imagina la feina que hi ha al darrere, des de pensar la idea, com fer el disseny perquè sigui factible, els ingredients, modelar figures, etc. Moltes vegades la gent només pensa amb farina, ous i poca cosa més (riu).
Es considera perfeccionista?
En general, em considero perfeccionista. Concretament, en el tema de la rebosteria creativa també perquè tens unes expectatives creades d’acord amb l’esbós del pastís o de la galeta, però també perquè vols que el resultat impressioni. Per a mi, la perfecció és tenir la sensació de guau!.
Compensa el temps dedicat?
En el meu cas, com que és una afició i no m’hi dedico professionalment, em compensa. En el moment en què em comporti estrès o una situació que no sigui còmoda deixaré de fer-ho. Només faig aquells pastissos que em vénen de gust fer i que són per regalar, per amics, coneguts, etc. Aquests tenen un component d’il·lusió perquè sé a qui van destinats.
Quin és l’ingredient que més utilitza?
Els ingredients que més faig servir, sense dubte, són la imaginació i la creativitat. En el moment que algú em diu què vol un pastís d’una manera concreta, engego la maquinària i penso què puc fer per impressionar-lo.
I l’elaboració que més li demanen?
El que més em demanen són pastissos perquè a tothom li agrada en la seva festa d’aniversari, que és motiu de celebració, rebre un pastís diferent, i a més a més que digui alguna cosa sobre ell o ella, de les seves aficions i del que li agrada fer. Al cap i a la fi, un pastís és un regal personalitzat, és a dir, està fet exclusivament per la persona que el rebrà.
En quin aspecte ha millorat més amb el pas dels anys?
El primer pastís, sense cap formació, va ser un desastre. Amb els anys, he fet cursos i també m’he equivocat moltes vegades, cosa que m’ha permès millorar a poc a poc, gràcies a l’assaig i l’error. Per això, estic segura que passaran els anys i encara milloraré molt. Hi ha moltes modes i la rebosteria creativa és un sector en què la innovació és constant, ja que en el món en què vivim, tot queda obsolet al moment. Sempre pots aprendre coses noves i ser més creatiu.
Quins són els utensilis imprescindibles?
No em podria decantar per un utensili perquè acumulo molts materials i utensilis des de talladors, rodets, eines petites, colorants, pinzells, pastes de sucre diferents, bases per a pastissos, tipus de glaces, etc. En un mateix pastís, s’utilitzen infinitat de productes diferents que, qui no està en aquest món, no s’ho imagina.
Quines habilitats ha de tenir una bona rebostera creativa?
Com en tot a la vida, posar moltes ganes en allò que fas, sigui rebosteria o maquetes o siguis mestre o metge. Sempre has de posar el 100% per treure el millor de tu, i sobretot que t’agradi el que fas.
Què li recomanaria a algú que vulgui començar a especialitzar-se en l’elaboració de pastissos de fondant?
Fer cursos intensius et facilita molt el treball perquè aprens trucs. En el meu cas, de fondant cada cop en fas menys, ja que m’agraden més altres cobertures, però sí que faig servir el fondant per fer decoracions, i que al final són petites escultures.
Les xarxes socials són un aparador. Per què són rellevants?
Avui en dia les xarxes socials són rellevants per tot, i més si tens un negoci. En el meu cas, com que és una afició, d’una banda, són un aparador per mostrar les creacions que faig, i, d’altra banda, també són inspiradores quan veig coses que vull fer i noves tendències.