Festa Major
Sant Pere patró i el batec que ens convoca
Com cada any amb la calor de juny, els rituals fundacionals que estructuren la Festa Major de Reus des dels seus orígens fins a avui dia han tornat a celebrar-se amb la mateixa força de sempre, lluïnt vestuaris i passejant reliquía

La processó ha començat davant la Prioral de Reus, amb el Ball Solemne de l'Àliga davant del bust de Sant Pere.
Enmig de l’efervescència estiuenca, i la calor ofegant, Reus ha tornat a viure, amb emoció col·lectiva i una litúrgia cívico-festiva inconfusible, els dos moments cabdals que vertebren la seva Festa Major: la missa solemne en honor de Sant Pere i la seva sortida en processó. Aquests actes, que podrien semblar rituals reiterats any rere any, beuen en realitat d’un corrent profund, que s’arrela en la devoció fundacional que, des de fa segles, configura l’imaginari de la ciutat.
La missa del dia 29, amb el seguici d’autoritats civils i eclesiàstiques, fa créixer aquest sentiment d’unitat, amb una litúrgia solemne que encara s’expressa amb una bellesa formal que conjuga fe, tradició i patrimoni viu. Però és amb la processó del vespre, quan la ciutat s’aboca al carrer, que es revela amb tota claredat la centralitat del sant.
La seva arribada a la plaça del Mercadal, on s’alça davant la casa de la vila, culmina un recorregut que és alhora camí i retorn: el poble porta el seu patró fins al cor polític de la ciutat, en un gest que, malgrat el pas dels segles, manté intacta la seva potència simbòlica.Aquests dos instants, l’exposició pública de la imatge i la seva entrada en processó al centre de la vida ciutadana, són les claus d’un model festiu que ja era present en la festa primigènia.
No es tracta només d’honorar el sant, sinó d’unir els reusencs en un goig devocional compartit, d’una forma que transcendeix el temps i les creences particulars. És així com aquells primers habitants de Reus van assentar les bases d’una celebració que encara avui ens estructura, dotant-la d’un corpus d’actes que ha anat creixent i transformant-se, però sense perdre mai el nucli essencial. És cert que vivim en una societat post-cristiana, on els fonaments religiosos han perdut part de la seva vigència social o personal. Tanmateix, renunciar als orígens seria, també, renunciar a entendre la Festa Major com quelcom més que una successió d’actes lúdics.
Mantenir viva la missa i la processó no és només un acte de conservació, sinó una afirmació de continuïtat, d’arrelament i de respecte per aquells reusencs que van entendre que calia celebrar el sant, no només per venerar-lo, sinó per teixir comunitat al seu voltant.La vigència d’aquests rituals, doncs, no rau únicament en la seva forma externa que amb el pas dels anys ha pogut adaptar-se als nous temps, sinó en la seva capacitat d’evocar un sentiment compartit que connecta generacions. És en aquest punt on la Festa Major de Sant Pere esdevé una expressió plena d’allò que som com a comunitat: memòria, creença, identitat i celebració.