El riu Gaià ha estat objecte d’un pla de recuperació de la tortuga de rierol, que ha culminat en el tram fluvial que discorre pel municipi de Querol. El procés repoblador es va iniciar el 2006 a la desembocadura del Gaià i va continuar riu amunt, per concloure el 2019.
Aquesta ha estat una tasca impulsada per l’Associació Mediambiental la Sínia d’Altafulla, una de les actuacions més fructíferes dutes a terme, en aquesta ocasió al voltant de la tortuga de rierol, una espècie molt representativa de la fauna autòctona del riu Gaià.
Els anys 2017 i 2018 –prèviament s’havia fet a Montferri– es va procedir als primers alliberaments d’exemplars de tortuga de rierol a Querol, i posteriorment al Pont d’Armentera. Els resultats de les 15 tortugues a Querol han estat satisfactoris «atès que l’any passat ja es van detectar diverses cries d’aquesta espècie aquàtica», explica Jordi Pijoan, alcalde de Querol. La població de la Mauremys leprosa, que és el nom científic d’aquestes tortugues, es troba a Querol repartida en punts del Gaià, a tocar de cal Camarai, l’antic molí. Els exemplars que hi viuen es fan ben visibles. La seva exitosa expansió es demostra en què enguany «hem localitzat a un quilòmetre i mig, riu avall, just quan preparava un posat, la Quer, nom amb el que vam batejar i marcar una de les primeres tortugues alliberades», diu Pijoan. Aquesta tipologia de tortuga es troba en un estat de conservació en perill d’extinció per culpa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d’espècies introduïdes per l’home, com la tortuga d’orelles vermelles i la d’orelles grogues, subespècies de Florida.
La Sínia i el Gaià
L’Associació Mediambiental la Sínia neix l’any 1997 a Altafulla i focalitza la seva activitat en la desembocadura del riu Gaià, a la platja de Tamarit. Els pilars bàsics de l’entitat són impulsar la conservació de la desembocadura del riu, fomentar el voluntariat i l’educació ambiental.
Héctor Hernández, coordinador i tècnic de custòdia de la Sínia, indica que entre el 2004 i 2005 es va treballar principalment «en l’eliminació d’espècies exòtiques com la canya asiàtica, per centrar-nos posteriorment en la fauna aquàtica», en aquell punt. Va ser a partir d’aquí que es plantegen recuperar la presència de la tortuga de rierol. Per aquest motiu van fer una recerca bibliogràfica i consultes a la gent del territori, pagesos sobretot, que asseguren l’existència d’aquests animals, anterior a la construcció del pantà del Catllar, l’any 1975, amb supervivència només entre Vilabella i Santes Creus.
L’actuació a la desembocadura es va centrar en la captura de tortugues exòtiques invasores i al mateix temps es van alliberar tres mascles i tres femelles de les autòctones, procedents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, a Masquefa.
Malgrat topar amb la dificultat de l’últim tram de riu completament sec, es va apostar per aprofitar els punts d’aigua permanent com les rescloses de la Riera i del Catllar fent alliberaments puntuals de tortugues. També el 2007 al torrent de Vespella de Gaià «per reforçar una colònia d’aquests amfibis existent en gorgs i tolls, detectada per part del Cos d’Agents Rurals del Tarragonès», subratlla l’Hèctor.
L’última gran actuació a la part baixa del Gaià, el 2014, va recuperar la zona humida de la resclosa del Catllar i es van alliberar quinze exemplars adults, que s’han anat reproduint. «A hores d’ara acumula quatre nuclis destacats, al temps que es van crear illes de biodiversitat tot pensant i l’espera de la recuperació del cabal ambiental del riu, aigües avall de l’embassament», puntualitza el portaveu de La Sínia. Avui dia la situació ha canviat: un cabal més o menys regular brolla des de l’embassament fins la desembocadura «i això permet que aquests nuclis de tortugues comencin a interaccionar entre ells, establint connectivitat», rebla Hernández.
