Coordenades personals
el 2023

Tothom qui no té un problema greu (de salut, econòmic, familiar o d’una altra classe) que absorbeixi per complet la seva atenció i energia en començar aquest nou any, ha fet balanç i s’ha plantejat què funciona i què vol canviar a la seva vida en els propers mesos. Vivim emmarcats en unes coordenades internacionals, estatals, nacionals, locals, però estem centrats en nosaltres mateixos.

Amb el canvi d’any i les festes de Nadal venen les ganes de renovació. Quasi sense voler es presenten nous propòsits i se’ns plantegen reflexions. Potser pensem que cal revisar les nostres prioritats, però que per fer-ho tenim només una llibertat relativa; amb excés d’optimisme, podem pensar que el temps diari es pot allargar a voluntat; o que podem adoptar una altra actitud davant la feina i tenir més temps lliure o que hem de dedicar més temps a la família i els fills. L’experiència repetida ens diu que després els mesos van passant i la realitat és que es van reproduint les situacions i les rutines d’altres anys. I els fets imprevistos fan la resta, ens obliguen a reaccionar i a encaixar-los en el dia a dia. I esclar, això sempre, benvingudes les bones notícies inesperades.

El fil dels pensaments ens porta a seguir analitzant. Deixem d’acomplir els nostres objectius personals, de treballar guiats pels nostres somnis, siguin modestos o grans, excusant-nos en les obligacions aspres que ens imposa la vida? Estem on volem estar, posem per cas, cuidant una mare o un pare malalts que ens roben temps per als nostres projectes, però que si no ho féssim no ens ho perdonaríem? Hem aconseguit, per fi, a força d’anys, tenir seguretat en nosaltres mateixos per actuar, per prendre decisions? Tots hem admirat persones que, en un moment determinat, han sabut canviar radicalment el rumb de la seva vida i la seva professió. Estem d’acord, en definitiva, amb el forat vital on estem ara?

Potser sabem trobar-li una certa poesia, un encant, a tot allò quotidià que fem o vivim? Hem après a veure l’ampolla mig plena i no mig buida? Això correspondria a la psicologia positiva, que ofereix una visió funcional, útil, per tirar endavant. Des de la dècada dels 90, comptant amb antecedents des de la Grècia clàssica com Aristòtil, la psicologia positiva estudia el benestar psicològic i la felicitat, i aspectes com la intel·ligència emocional o la resiliència. Però a l’altre cantó hi ha altres teories, com les del filòsof sud-coreà Byung Chul Han, que defensa que la nova fórmula de dominació en la societat neoliberal és el «sigues feliç» i negar el dolor. Com a capital emocional positiu la felicitat, la autorealització, aporten capacitat de rendiment, ens explotem a nosaltres mateixos. El que cal millorar no són les situacions socials, sinó els estats anímics. Així s’evita el qüestionar críticament la situació social.

L’encert està entre una i altra. Sense autoenganyar-nos. Bon any 2023!