La primera sorpresa poc després de sortir de Sant Jaume d’Enveja va ser trobar un ramat de gallines que campaven joioses pels canyars de la vora del riu sense cap galliner ni casa de pagès a la vista. La grip aviària només deu ser cosa de gallines urbanes. Davant de l’illa de Gràcia hem fet una aturada a l’àrea de descans on hi ha un punt d’informació que recorda la història del vapor Anita, el darrer dels vint-i-sis vaixells de vapor que van navegar per l’Ebre entre 1855 i 1929. L’últim viatge de l’Anita fou fins al far de Buda. Després va quedar ancorat a la lla de Gràcia fins que la riuada d’octubre de 1937 el va enfonsar en aquest mateix punt. M. Carme Queralt i Maite Subirats, del Museu del Montsià, expliquen en un treball sobre La navegació per l’Ebre. Els vaixells de vapor (1856-1929), que entre els diferents projectes n’hi va haver un de 1847 que es proposava unir les aigües del Pisuerga amb les de l’Ebre, fent passar per Burgos el canal de Castella i continuant-lo fins a Tortosa. Un altre projecte no menys ambiciós de Felip Conrad datat de mitjan segle XIX, proposava un enllaç del Cantàbric amb la Mediterrània. L’únic testimoni existent d’aquesta magnífica història és l’Anita, però rau enterrat entre llots a l’extrem est de l’illa de Gràcia. Els intents de rescatar l’Anita, un dels quals va comptar amb la participació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, han resultat infructuosos. Valdria la pena tornar-ho a intentar, ni que fos aprofitant que el Pisuerga passa per Tortosa. O gairebé.
Lo más leído
Lo último