La reforma de les pensions
assegura les jubilacions del futur

S’ha completat la segona part de la reforma del sistema públic de pensions amb un gran acord social i polític que es basa en tres grans eixos: l’increment dels ingressos contributius, l’opció per millorar el període de càlcul i la reducció de la bretxa de gènere.

Aquest acord complementa la primera reforma de juliol de 2021, que va revertir les retallades unilaterals imposades pel govern del PP, quan van crear una fórmula de revalorització limitada al 0,25% anual (aquest any les pensions hagueren pujat un 0,25% enfront del 8,5% que s’han increment segons la inflació mitjana) i crearen un factor de sostenibilitat, que reduiria la pensió a les persones treballadores més joves segons a l’evolució de l’esperança de vida.

Aquesta primera fase de l’acord, on sí van participar i acordar les organitzacions empresarials, incloïa un compromís de reforçament d’ingressos de l’Estat fins a un 2% del PIB i un nou sistema de cotització basat en els ingressos reals per als treballadors autònoms.

Tanmateix, incorporava la necessitat d’ampliar l’estructura d’ingressos reforçant la fortalesa del sistema que ara ha culminat amb èxit, ja que s’incrementen de forma progressiva les bases màximes de cotització i, en conseqüència, creixeran els ingressos d’origen contributiu. Fins a l’any 2050 s’elevaran un 38%, dels actuals 53.940 euros anuals de base màxima fins als 75.000 euros que ens permetran apropar-nos als estàndards dels països del nostre entorn.

Es garanteix l’increment de totes les pensions (mínimes i màximes) amb l’IPC mitjà, factor que garanteix el poder adquisitiu de les persones pensionistes i s’avança en la cotització per ingressos reals. Estableix, per a totes les retribucions que excedeixin la base màxima, una cotització progressiva de solidaritat. Aquells salaris que superin la base màxima contribuiran al sosteniment del sistema amb un tipus de cotització que oscil·larà entre l’1% i el 6%.

La nova fórmula de període de càlcul també millorarà les pensions d’aquelles persones que tenen carreres de cotització més precàries i discontínues, que afecta, sobretot, les dones. Fins a 2040 es garantirà el dret d’opció a la situació més beneficiosa per a cada pensionista. O bé es podrà calcular la pensió amb els darrers 25 anys cotitzats o bé amb l’opció dels millors 27 en el període dels darrers 29.

Es revisa el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) portant-ne el tipus progressivament fins a l’1,2% (1% a càrrec de les empreses i 0,2% a càrrec de les persones treballadores) fins a l’any 2050. Aquestes cotitzacions, contribuiran a reforçar la sostenibilitat del sistema públic.

Les mesures de reducció de la bretxa de gènere incorporen l’increment dels períodes reconeguts com a cotitzats a tres anys en cas de reduccions de jornada i excedència per tenir cura de fills, menors o familiars de fins a segon grau. S’incrementa la quantia del complement de bretxa de gènere en un 10% addicional per sobre la inflació els dos propers anys, i es millora la fórmula d’integració de llacunes per a les dones treballadores, augmentant fins a cinc anys els períodes que es computen al 100% de la base mínima i fins a dos anys més al 80%.

D’altra banda, la incorporació d’una garantia de suficiència en la quantia de les pensions mínimes i no contributives, redueix la bretxa de gènere de forma notable, ja que 70% de les persones titulars d’aquestes prestacions són dones. Per primera vegada, el llindar de risc de la pobresa actua com a sòl de les pensions mínimes contributives i no contributives i, s’incrementen amb caràcter general totes les pensions mínimes per sobre de la inflació durant els propers quatre anys, especialment les de viudetat amb càrregues familiars.

Per tant aquesta reforma de pensions garanteix l’aportació de més ingressos al sistema i incrementa el nivell de protecció, garantint les futures jubilacions.