Un camí d’art entre molins medievals

«(28 de maig de 2017) El magraner no ho sap que té unes flors tan cridaneres, tan lluminoses, tan enceses. Són els seus llumets de festa. No n’hi ha prou amb mirar-lo quan floreix. Hi has de ser. Quedar-t’hi a prop una estona. Han caigut molts pètals sobre les pedres que envolten el pou. Tocs vermells i taronges, petites pinzellades enceses. Notes escapades de Telemann».

La primavera del 2017 va ser esplendorosa. Van créixer flors de tota mena i des de tots els indrets. Colors i formes ens sorprenien a mesura que avançava l’estació. Poques setmanes abans d’aquest esclat, la ceramista Camil·la Pérez Salvà em demanava si em podia interessar un projecte compartit. La raó era senzilla: «Trobo en els teus llibres de poesia la mateixa identitat que jo intento plasmar en les meves obres». Es tractava, em va explicar, de donar veu a les flors del torrent del municipi de Banyeres del Penedès, en els espais que habiten lliurement, mitjançant paraules i aquarel·les. I així vam posar-nos a treballar durant un any. Primer, per separat; i després, unint els respectius resultats. Aquella primavera, doncs, vam iniciar un projecte que segueix viu i que es transforma cada cop que retrobem els textos i les aquarel·les que el van fer possible.

Durant un any, doncs, vam recórrer camins, dreceres i corriols amagats, i vam apropar-nos a la història del torrent, que es remunta fins a la ciutat ibera, passant per les vil·les romanes i les masies més conegudes, i que enllaça, també, les restes de tres molins fariners d’època medieval. La Camil·la va anar pintant les flors que cada nou dia li sortien al pas i la sorprenien, i mentre ella pintava flors, jo escrivia les paraules que definien les mateixes flors i el seu context, amb descripcions, retalls de vivències, algun vers, històries narrades i fragments de recerca en documents antics. Vaig escriure un dietari poètic que anava lligant les quatre estacions en un entorn que ens seduïa per complet cada cop que ens hi aturàvem. Encara avui ens preguntem si són les dones d’aigua de la nostra mitologia les qui van atrapar la nostra voluntat.

El pòsit de tot aquell any de creació es va convertir en el llibre El camí dels molins i en una exposició d’aquarel·les que porta el mateix nom. L’editor Alfred Arola es va interessar des del primer moment per donar a conèixer aquell projecte en un volum que va adquirir la forma d’àlbum o anuari botànic, on cada flor és reproduïda damunt d’un paper vegetal i ressalta la importància del seu esclat en un moment precís, de curta durada, i en un ordre establert. Les flors més senzilles del camí, ravenisses i lletsons, s’uneixen a la majestuositat de la magnòlia i de la rosa, i estableixen entre elles un llenguatge universal fet de subtils variacions de formes i simetries. I el projecte va filtrar-se també en un vídeo fet per Ton Barnadas, que recull els espais on transita el recorregut artístic que va unir pedres, flors, arbres, memòries i lligams entre les arrels de fets que ja han desaparegut, però que ens habiten encara en pètals i fulles sempre nous.

El molí del Papiol va ser propietat de la pedagoga Marta Mata, i ella va voler-lo restaurar per documentar-ne la vàlua com a primera indústria del municipi. El molí dels Guànecs es troba situat a la Masia de Can Ravella, propietat de la Camil·la Pérez Salvà; i el Molinet és la masia d’on provenen els meus avantpassats. El lligam sorgit entre aquests molins queda travat a les pàgines d’aquest llibre que ha volgut unir mirades que transcorren en una sola direcció: preservar i testimoniar el llegat de patrimoni i natura en un espai únic.

El llibre el va presentar la catedràtica Mariàngela Vilallonga, també autora del pròleg, a finals d’estiu de 2019, al Portal del Pardo del Vendrell, i s’ha anat presentant fins avui a tots els llocs on ens ho han demanat. Va ser a la primavera del 2021 que vam iniciar la primera ruta literària del camí dels molins. Un grup reduït de deu persones vam recórrer els principals indrets descrits en el llibre: molí del Mata, molí dels Guànecs, ermita de Sant Roc i el Molinet. En aquesta primera ruta literària, vam tenir la sort que ens acompanyés el Cisco Guasch, veí de les Masies de Sant Miquel, i gran coneixedor de flora i fauna del territori. Autor d’estudis i col·laboracions en diferents llibres d’itineraris naturals, ens va fer escoltar els ocells i ens en deia els noms. També va atrapar una serp mentre llegíem fragments del llibre dins l’ermita de sant Roc. Una serp molt grossa, que a tots ens va espantar molt. El Cisco Guasch ens va deixar sobtadament l’estiu de l’any passat i per sempre guardarem en el nostre record la seva generositat i participació en la ruta d’aquell matí.

Durant la primavera d’aquest 2023, els alumnes de cinquè i sisè de l’Escola Mare de Déu del Priorat de Banyeres del Penedès treballaran el llibre a classe i faran la caminada de l’itinerari assenyalat en la ruta literària. Cada punt marcat els acostarà a la toponímia del municipi i a la natura, i podran descobrir com l’entorn més proper pot convertir-se en art.