La visió d’Ikea recollida a la seva web diu: «l’objectiu d’Ikea és crear un dia a dia millor... oferint una àmplia gamma de productes per a la decoració de la llar ben dissenyats, funcionals i a preus tan baixos, que la majoria de la gent els pugui comprar».
La recent campanya publicitària d’Ikea «Cenología» que contraposa els sopars en família amb els deures escolars ofereix una visió parcial de la realitat que s’ha sumat al debat al voltant dels deures.
Tothom segurament estarà d’acord en tot allò de positiu que tenen els àpats en família; probablement és un indicador de bona salut familiar. I a la vegada, veiem moltes altres variables que influeixen i poden dificultar els sopars en família –a més dels deures–, com ara utilitzar el mòbil, sopar amb la televisió encesa, les dificultats de conciliació horària laboral, els hàbits alimentaris inadequats, etc. La proposta publicitària d’Ikea segurament és una perspectiva incompleta.
A l’abril d’aquest any el Diari va publicar un article on llavors jo proposava idees al voltant dels deures que ara en ple debat recullo i sintetitzo com a visió personal.
Zhang Nà-la és una noia coreana de 12 anys. S’aixeca cada dia abans de les sis del matí. Va al gimnàs, a continuació esmorza en família, de les set del matí fins a les sis de la tarda està a l’escola i, més tard, encara queden les activitats extraescolars, el repàs i els deures... fins a les onze de la nit aproximadament, un dia rere un altre.
Més de 10 hores de classe al dia, acadèmies privades fora de l’horari escolar, molta competitivitat, alt nivell d’estrès fruit de les elevades expectatives... i una autèntica ‘febre’ i passió per l’ensenyament.
Heikki és un noi finès que té 8 anys. La seva jornada escolar és força més curta que a altres països europeus: quatre o cinc hores. Heikki va començar l’escola als set anys ja que a Finlàndia es considera que és quan un noi té la maduresa necessària. Les seves dificultats d’aprenentatge no han estat un obstacle perquè pugui seguir amb normalitat el seu procés d’aprenentatge, igual que els seus companys gràcies a un pla d’atenció individual i a reforços puntuals.
Tant el sistema educatiu coreà com el finlandès són dos dels més eficients des de fa anys si es prenen com a referència les conegudes proves PISA... i, a la vegada, mostren dues propostes educatives força diferents. De fet la relació entre temps dedicat a les tasques i el rendiment acadèmic és gran a nivell intranacional però no en la comparació internacional.
– Quantitat és qualitat?
Els experts assenyalen que la ‘sobredosi’ de treballs escolars pot generar rebuig cap a l’aprenentatge al desgastar la curiositat per aprendre.
– Deures per què?
El que sempre hem anomenat deures hauria d’entendre’s com a tasques breus que tinguin com a objectiu l’autonomia en el treball dels nois i no les qüestions curriculars.
– Deures per a què?
En cap cas com a un recurs per finalitzar el programa o els continguts que s’han treballat a l’aula. Ni tampoc com un recurs d’atenció individual, per acabar les activitats no realitzades per un alumne concret a classe (estratègies, d’altra banda, massa vegades utilitzades en el passat).
Si en canvi per desenvolupar projectes, aprofundir en la solució de problemes o entrenar la creativitat o l’emprenedoria.
– Deures escolars, per a qui?
Mai per als pares. Ajudar no vol dir fer en el seu lloc ni substituir-los.
Els pares hauran d’incidir, en canvi, en el desenvolupament de l’autoconeixement dels nois, en la seva autoestima i capacitat d’esforç o en la seva responsabilitat per exemple.
– Sí; com a eina per fomentar l’hàbit de treball i estudi de forma autònoma en els nois. No; quan s’acumulen sense coordinació docent generant sobresaturació i estrès.
– Quina és la recepta? En educació una de les poques regles generals i universals –també aplicable als deures– és la necessitat de treball conjunt pares i escola: coordinació, coherència, suport, implicació, etc. Famílies i escola treballant amb un objectiu comú.
El Departament d’Ensenyament, a la seva pàgina web ‘Família i escola’, ens proposa un grapat d’indicacions per al seguiment i acompanyament escolar a casa que giren al voltant del paper dels pares com a principal referent educatiu dels fills i com a principals responsables de la seva formació i del seu seguiment escolar.
L’Hospital Sant Joan de Déu, per la seva part, en la seva publicació Faros presenta dues interessants iniciatives pedagògiques al voltant dels deures fonamentades en «l’aprenentatge al llarg de tota la vida».
a) Els deures creatius de l’Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona: breus, creatius (no avorrits i que relacionin allò après a classe amb la vida quotidiana) i personalitzats.
b) La regla dels 10 minuts (Durke University, EEUU): proposa limitar els deures i no eliminar-los. Deures amb la qualitat i quantitat adequada, en concret 10 minuts al 1r curs de l’ensenyament obligatori i amb un increment de 10 minuts per cada nou curs.
