Aquest hivern farà quaranta anys que vaig veure la fitxa policial de Salvador Espriu. Era el primer cop que s’exhumava un document de la Brigada de Investigación Social (BIS), la policia política del franquisme, que dirigia la repressió contra els demòcrates de tots els colors que lluitaven per les llibertats polítiques i nacionals. Després, vaig passar tot un any recopilant paperassa –atestats, declaracions, interrogatoris, correspondències...— de la tenebrosa Via Laietana i, encara més enllà del temps, quan ja l’havia utilitzada en diversos articles i llibres, la vaig posar a disposició de futurs acadèmics cedint-la al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI).
Havia fundat el CEHI Jaume Vicenç Vives, i el va continuar com a primer director el seu deixeble Emili Giralt, com a centre de recerca de la Universitat de Barcelona, estretament lligat al Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història. La seva seu a la Vall d’Hebron és la reproducció del Pavelló de la República que van fer Josep-Lluís Sert i Luís Lacasa per a l’Exposició Universal de París de 1937, amb el Guernica de Picasso com a joia de la corona. Rafael Aracil i Andreu Segura li van donar la forma actual, esperonant l’adquisició de documents i la recerca, que continuen amb encert els actuals directors, Andreu Mayayo i Paola Lo Cascio.
Custodien informació de
la Guerra Civil,
la República, la lluita antifranquista i la Transició
El CEHI ha aplegat documentació molt preuada de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, i està gestionada pel CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) de la mateixa UB, amb biblioteca i hemeroteca, cartells i els riquíssims fons personals. Quan vaig llegar-los el meu fons –l’esmentat dels arxius policials i del meu periodisme basc— vaig començar a despatxar amb la coordinadora del CEHI, Lola Harana. Tristament, Lola Harana ha traspassat el 31 d’agost i ara la vull recordar en homenatge com a protectora de la memòria col·lectiva.
El primer pas de cedir documentació té un punt emocional de desprendre’t d’una part de la teva trajectòria professional i acadèmica. Però allà va començar a emergir la Lola, explicant com des del CRAI ho processarien tot, com ho catalogarien, la cura que en tindrien i, en fi, la nova vida pública de tot allò tan privat. Quan ho van tenir endreçat, m’ho va ensenyar i gairebé em cau a terra la llàgrima d’en Peret. ‘Fons A. Batista’, dos rengles d’aquests arxivadors preciosos que oscil·len a babord i estribord amb uns corrons moguts per una mena de timó terraqüi. A mesura que anava tancant capítols de posteriors recerques, el fons s’ampliava, amb especial esment dels enregistraments magnetofònics colpidors de víctimes de les tortures de la Via Laietana, que el CRAI va digitalitzar.
Havia fundat el CEHI Jaume Vicenç Vives, i el va continuar
el seu deixeble
Emili Giralt
Cada cop que he anat al Pavelló de la República per consultes, he parlat amb Lola Harana. Mai vaig deixar de visitar-la al seu despatx i de xerrar una estona. Era bonic veure-la rodejada de tanta història, que emmagatzemava amb zel professional i empatia. Els últims cops que la vaig veure va ser arran de les perquisicions per al meu últim llibre, La veritat del cas Comorera. Vaig anunciar a la Lola que, un cop publicat, afegiria al meu fons tot el material policial de la detenció del conseller, que em va facilitar la família del policia que el va detenir, el comissari Antonio Juan Creix.
Atès que al Pavelló de la República hi tinc testimonis tangibles de moments molt importants de la meva vida, m’hi sento una mica com a casa. Els professionals que hi treballen com a tal em tracten, excel·lents professionals de la biblioteca del CRAI que ara personalitzo en Lourdes Prades, la directora, Judith Montserrat, Amanda Marín i Ramon Naya.
He tornat al Pavelló per una nova cita de feina i he pujat al CEHI, al despatx de la Lola, amb la tristesa de saber in situ que ja no hi era, però tal com ho va deixar tot. M’he recollit una estona per sentir la seva presència. I he dit un Parenostre.
Lo más leído
