Català Pic, el fotògraf que va revolucionar el cartellisme de propaganda republicana

«Es una imatge que concentra els valors de defensa de la democràcia i de la llibertat d’expressió i que clarament transcendeix el context de guerra per adquirir un sentit més universal». El director del Museu Nacional d’Art Catalunya (MNAC), Pepe Serra, explica en un recent vídeo la notorietat que ha adquirit amb el temps la fotografia Aixafem el feixisme, del vallenc Pere Català Pic, realitzada l’octubre de 1936, i exposada en una de les sales dedicades a la Guerra Civil. Segurament és un dels llegats més significatius d’un personatge extraordinari i polièdric, que va canviar d’ofici fins a sis vegades i, com el defineix l’historiador Pablo Giori, «va ser un modern humanista o un avantguardista d’arrel».

És fàcil comprovar la transcendència que ha adquirit la fotografia Aixafem el feixisme de Català Pic al mateix MNAC. La imatge comparteix protagonisme a la llibreria de l’equipament cultural amb el catàleg de l’exposició temporal Tinta contra Hitler, dedicada al caricaturista català Mario Armengol, que va treballar per la propaganda britànica durant la Segona Guerra Mundial. L’obra de l’autor vallenc s’exhibeix en una sala, en què és l’única fotografia, envoltada de cartells de diferents partits polítics i sindicats. «En aquell moment la majoria dels professionals eren dibuixants, mentre que ell venia d’introduir la fotografia a la publicitat i el que fa és posar-ho al servei de la propaganda republicana», resumeix Pablo Giori, autor del llibre Pere Català i Pic, fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971). La fotografia no incorpora cap lema ni cap text, a contracorrent totalment de l’època. «Ell defensava que una bona fotografia no necessitava informació addicional i, en aquest cas, hagués estat un element limitant, perquè no va caldre traduir a altres llengües en clau exterior», afegeix l’estudiós d’en Català Pic.

Tot i escriure una extensa obra literària, no va aconseguir que es publiqués cap llibre

El fotògraf vallenc va rebre l’encàrrec d’elaborar inicialment un cartell que matés el falangisme. Ell va convertir-ho en un treball en què una espardenya envetada trepitja la creu esvàstica del nazisme, en considerar que era més gràfic. «Ell ho transforma en un llenguatge internacional en un context de guerres a Europa perquè era un avantguardista, que ja havia viatjat a París», afegeix Giori. La seva fotografia és considerada avui com un dels cartells de guerra més famosos de la història. L’esclat de la Guerra Civil va significar per Català Pic, en paraules seves, que «tot anés al carall», en al·lusió a un període de gran èxit professional iniciat el 1930, en ser un dels principals precursors en introduir el fotomuntatge a la publicitat, amb treballs per Cinzano, Anís del Mono, Myrurgia o Ford, entre d’altres. Aquest prestigi i coneixement li va permetre incorporar-se al Comissionat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, Giori destaca que en aquesta etapa el fotògraf vallenc «va exercir com a professional independent i tècnic, sense cap rol polític, ni procedència de cap partit, a diferència de la majoria dels dibuixants o cartellistes». De fet, ell no era cap ortodox en l’àmbit ideològic i defensava la igualtat republicana, en equilibri amb el materialisme i la vida espiritual i religiosa.

Amb l’arribada dels nacionals a Barcelona, va rebutjar marxar a l’exili a Prada de Conflent, amb Pau Casals. Tot i la seva participació en el Comissionat de Propaganda, va aconseguir salvar-se del règim franquista en bona part per una xarxa d’amistats i complicitats i també pel respecte professional que li tenien els propagandistes franquistes. «Ell se salva per la seva neutralitat ideològica i perquè tenia també un tarannà conservador i catòlic, que va ajudar-lo», recorda l’estudiós de Català Pic.

Pare d’una nissaga de fotògrafs il·lustres com els Català-Roca, amb els anys va anar abocant-se cap a la literatura, com a bon humanista amb un coneixement enciclopèdic. «Tot i tenir una obra literària més extensa que la gràfica, mai va arribar a publicar-se i, segurament, aquesta és la seva gran assignatura pendent», conclou Giori.