Els restaurants són un lloc idoni per maridar el plaer gastronòmic amb la conversa distesa amb els companys de taula, tant si es tracta d’un àpat familiar com una trobada d’amics o una reunió de treball. La teca amansa la fera estomacal i, si es serveix alcohol, la inhibició es dissol provocant empatia i sinceritat, factors que solen afavorir el consens.
Amb la voluntat de reconèixer la tasca encomiable dels restaurants com a espais propicis per a debats, declaracions, confessions, conspiracions i acords de tota mena, l’Editorial Centinno ha anunciat la propera publicació del llibre Restaurants que fan història, una guia que destaca diversos establiments que han sigut testimonis d’esdeveniments socials, polítics o culturals fins al punt que s’han fet més famosos per la presència de determinats comensals que per la qualitat intrínseca de la seva oferta culinària.
L’originalitat d’aquesta guia no rau només en el fet que serveix de referència de bons locals de restauració beneits per persones cèlebres de tot pelatge, sinó que els gurmets curiosos poden viure una experiència gastronòmica integral amb la possibilitat de seure a la mateixa taula que els clients que han fet memorable l’establiment, menjar els mateixos plats o ser atesos pel mateix cambrer, si la inevitable rotació laboral del personal del món de l’hostaleria no ho impedeix.
Així, el lector d’aquesta peculiar guia podrà repetir el menú a base d’ibèrics, anxoves, carpaccio de llagostins, gambes de Roses XXL, llenguado a la meunière i carn de Wagyu que van assaborir Steven Spielberg, Barack Obama i Bruce Springsteen en el restaurant Amar de Barcelona la nit abans del concert inaugural de la gira europea del Boss de l’any 2023. A més, per tan sols dos-cents euros més, el fan del trio estel·lar nord-americà pot emportar-se de record un pòster amb el lema Yes, we can (eat) signat per l’expresident dels Estats Units, una còpia del single Hungry Heart i la recepta del xarrup de cervells de mono que es servia en el sopar de la pel·lícula Indiana Jones i el temple maleït.
Els curiosos poden seure a la mateixa taula que els clients que han fet famós l’establiment
El llibre inclou propostes de reminiscència gastro-històrica com posar-se un tricorni i seure a la taula de Casa Angelina de Les Cases d’Alcanar on suposadament van menjar i confabular Antonio Tejero i Jaime Milan del Bosch poc abans del cop d’Estat del 23 de febrer de 1981; vestir una jaqueta de pana com la d’Alfonso Guerra per reviure la reunió-sopar del 22 de maig de 1978 al restaurant madrileny José Luis en la que es va pactar el contingut de 25 articles de la Constitució espanyola; o eixugar-se amb un tovalló idèntic al que va utilitzar de contracte el Barça per fitxar a Lionel Messi a la cafeteria del Club de Tennis Pompeia el 14 de desembre de 2000.
L’últim capítol de la guia és sense dubte el més suculent de tots perquè està dedicat al malauradament popular dinar-berenar de l’expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón amb la periodista Maribel Vilaplana el dia de la DANA. Amb un morbo similar al que motiva als friquis que es fan fotos davant els escenaris truculents de la sèrie Crims, els lectors de la nova guia podran reservar el reservat poc reservat d’El Ventorro on va transcórrer el conegut àpat, dinant a la mateixa taula ovalada o seient al sofà quan el cul, després de gairebé quatre hores parlotejant des de la cadira, necessiti recuperar la seva forma habitual.
El llibre inclou propostes com eixugar-se amb un tovalló idèntic al del contracte de Messi
Si jo fos l’autor d’aquesta nova guia, inclouria també el restaurant d’Arturo de la Felipa, que és un dels establiments més antics del poble i on va succeir el fet històric de prendre el meu primer carajillo de Torres 5 gràcies al mestratge sibarític del meu tiet Santiago, amb qui vaig tenir moltes converses que no han esdevingut rellevants per a la resta de la societat, però sí que m’han servit a mi per emprendre la vida amb la justa mesura de transcendència. Allí combinàvem l’anàlisi pausada de la crua realitat amb la invenció d’històries estrambòtiques amb traços de realisme; relats que ara anomenaríem fakes, com seria un article sobre la falsa guia Restaurants que fan història publicat el Dia dels Innocents.