6 noms que marcaran l'agenda del 2026

Si més no, els primers mesos.

María Jesús Montero

Ministra d’Hisenda i responsable de la que ha de ser una de les grans notícies de l’any: el nou model de finançament. És l’eix central de l’acord entre socialistes i republicans i condició sine qua non continuar negociant a Catalunya i a Madrid. La pilota està en mans de Montero, que haurà de fer malabars per aprovar un model de finançament que sigui ‘singular’ per Catalunya i que, a la vegada, també beneficiï prou la resta de comunitats perquè li donin suport. Només hi ha una fórmula: donar molts més diners a tothom. En pocs dies sabrem com serà aquest nou model i si es manté el principi d’ordinalitat –que no hi hagi desequilibri entre el que s’aporta a la caixa comuna i el que es rep un cop fet el repartiment– que es reclama des de Catalunya.

Carles Puigdemont

Aquest any sí, serà el del seu retorn de l’exili. Tenint en compte l’equilibri de forces actual, és altament probable que el Constitucional apliqui definitivament la llei d’amnistia a l’expresident –ara encallada perquè el Suprem s’ha negat a fer-ho en el cas del delicte de malversació– i aixequi l’ordre de detenció que té vigent en territori estatal. Això hauria de passar al llarg de la primavera. Un retorn judicial que serà l’avantsala del seu retorn polític. I aquí encara hi ha més incerteses. Quin serà el seu paper un cop retornat? Continuarà liderant el partit i repetirà com a candidat? Sembla que, per primera vegada des del procés, les veus crítiques dins el partit comencen a fer-se sentir. Hi té força a veure sentir l’alè d’Aliança Catalana al clatell.

Sílvia Orriols

Junts va decidir en el seu moment que els sortiria més rentable permetre que la líder d’Aliança Catalana fos alcaldessa que vetar-la i que pogués treure rèdit del victimisme. El temps ha constatat que va ser un error. Les últimes enquestes li donen una crescuda espectacular si hi hagués eleccions al Parlament. No sembla que això hagi de passar, així que sembla que tindran un any més per continuar creant polèmiques i fent penetrar el seu discurs populista i xenòfob a través de les xarxes socials i del nou mapa de pseudo-mitjans que estan creant, copiant l’estratègia de Vox i de la resta d’extrema dreta populista que s’expandeix per tot el món.

La gran incògnita que ens queda per saber: el 2026 serà any d’eleccions estatals?

Joan Laporta

El Barça serà notícia pel que passi al camp –optant a revalidar un any gloriós com el 2025– però sobretot a la llotja. A la primavera hi haurà eleccions a la presidència del club. Joan Laporta s’hi tornarà a presentar i ho farà amb els joves de l’equip de Flick i amb el retorn al Camp Nou com a carta de serveis. Si la piloteta continua entrant, es fa difícil imaginar que les urnes no siguin un passeig triomfal per l’actual president. De fet, mai en la història del club ha perdut les eleccions un president que optés a la reelecció. Ho vol aconseguir per primer cop Víctor Font, que té el repte d’aglutinar tota l’oposició abans dels comicis si vol tenir alguna opció de victòria. A hores d’ara només hi ha un nom que podria fer que a Laporta li tremolessin una mica les cames: Leo Messi. Veurem si decideix entrar en campanya.

Leo Messi

És el vigent campió del món i aquest estiu optarà a revalidar el títol. Quatre anys després de tocar el cel al Qatar, l’argentí afrontarà el proper estiu el que serà el seu últim Mundial. L’organitzen tres països (Mèxic, Estats Units i Canadà) i serà el més multitudinari de la història, perquè per primera vegada hi participaran 48 països. Serà també el primer mundial de Lamine Yamal, que amb només 18 anys és la gran estrella d’una selecció espanyola que partirà com una de les grans favorites al títol. A partir de l’11 de juny sortirem de dubtes.

Pedro Sánchez

Un any més haurem d’estar pendents de la seva supervivència, ara ja no només política, sinó també judicial. Aquest 2026 haurà de veure com seuen al banc dels acusats la seva dona, el seu germà i els qui van ser dos dels seus sostens al partit, José Luis Ábalos i Santos Cerdán. Si l’àmbit judicial és un camp de mines, no menys ho serà el polític. La seva majoria parlamentària es desfà com un terròs de sucre mentre l’ombra de PP i VOX es fa cada vegada més allargada. La primera rascada ja se l’ha fet abans d’acabar el 2025, a les eleccions d’Extremadura. A partir d’aquí, tot l’inici d’any serà un camí d’esbarzers: començant per les eleccions aragoneses del 8 de febrer, continuant per les de Castella i Lleó del març i acabant per les andaluses del juny. El que passi en aquest cicle electoral ens donarà pistes per resoldre la gran incògnita que ens queda per saber: el 2026 serà any d’eleccions estatals?