Art Amill, el llegat d’un artista Projectes contemporanis

Més d’una vegada he comentat aquí el singular fenomen que es va viure al Camp de Tarragona durant la dècada dels vuitanta i que va tenir com a epicentre la ciutat de Reus, una eclosió d’art d’avantguarda insòlita, única, profundament original i creativa i gens extrapolable a altres territoris que es va generar al voltant de l’Escola Taller d’Art del carrer del Vent.

Un dels artistes més destacats d’aquell, no sé si dir-ne moviment, va ser sens dubte Carles Amill, un barceloní que es va instal·lar a Reus, que era professor de l’escola i també uns anys més gran (no gaires) que la majoria dels seus alumnes. El Carles, nascut l’any 1953, va tenir la desgràcia de morir prematurament d’un càncer cerebral l’any 2004.

Sumava a la seva habilitat artística un gran coneixement de l’essència dels pigments, dels processos de restauració i de les tècniques clàssiques que el van portar, a més, a ser el conservador de la Hispanic Society de Manhattan, en una de les llargues temporades que va passar vivint als Estats Units i també a coordinar la restauració de la col·lecció de retaules gòtics que l’advocat Antoni Pedrol Rius va deixar en herència al Museu de Reus, entre d’altres.

Les seves estades a Nova York li van proporcionar una visió molt més global dels universos artístics i li van obrir moltes portes.

De fet, es va convertir en un dels artistes més reconeguts, internacionalment parlant, de tot aquell grup de creadors insòlits i brillants i, per desgràcia, la seva mort massa fora de temps va tallar en sec una carrera que tenia tots els números de ser rica i interessant en tots els nivells.

Però a banda dels seus quadres i del seu record, la seva dona, l’Elena Padrell, va voler que hi hagués una estructura sòlida i activa que recordés i mantingués viu i en funcionament l’esperit creatiu, innovador i transgressor del Carles i es va decidir a obrir Art Amill, una galeria i taller d’art situada a Vinyols i els Arcs, just on el Carles va decidir passar els seus últims anys, vivint, creant i reflexionant.

Art Amill és un espai expositiu dinàmic, viu i obert a la creació i a la mostra d’espectacles multidisciplinaris, però que també és l’epicentre d’una associació d’iniciatives culturals, privada i sense ànim de lucre amb tres objectius bàsics, mostrar, difondre i conservar l’obra del Carles, obrir-se a la promoció d’altres artistes i l’ensenyament i l’aprenentatge de l’art contemporani.

L’associació, que es nodreix de subvencions, d’aportacions i de la comercialització de les obres, no té quotes i està oberta a tota persona que tingui alguna cosa per aportar en l’àmbit creatiu, en el de gestió o en l’expositiu.

A banda del calendari habitual d’exposicions, Art Amill s’ha estrenat a escala global amb un gran projecte que s’aglutina al voltant d’una pregunta de projecció vital, existencial i filosòfica, «Què ens mata?».

Aquesta idea va servir per posar en comú el treball de 26 artistes i escriptors que van compartir una temporada d’exposicions i que, a més, han donat forma a un llibre que s’obre amb un pròleg d’Antonio Salcedo Miliani, que presenta les visions i les percepcions personals de tots els creadors, ja siguin literaris o plàstics, al voltant d’aquesta idea i que es pot trobar a la mateixa galeria i a les llibreries Gaudí i Galatea de Reus.

Es tracta d’una exploració singular i creativa al voltant d’aquesta idea que es ramifica, es multiplica, que explora la globalitat general però que també pot entretenir en els detalls minúsculs, per acabar construint un gran tapís ple de matisos, de detalls, de dubtes i de solideses que serveixen, de manera individual i també global per aixecar els murs d’aquest discurs on la creació, la llibertat i les capacitats públiques i privades d’anar més enllà, de transgredir els límits, aconsegueixen bastir aquesta primera gran estructura d’Art Amill que, sense dubte ha de ser el punt de sortida de moltes altres activitats destinades a fer que Vinyols i els Arcs sigui un punt generador de cultura, de creativitat i d’expressió artística.

El «Què ens mata» pot esdevenir amb el pas del temps en un paradigma de tot allò que es pot organitzar al voltant d‘una idea, d’una manera especial d’entendre l’art i les seves interseccions en la quotidianitat dels seus protagonistes, directes o indirectes.