Sempre m’agrada pensar que el lleure apareix en aquells moments de la vida en que més es necessita, des que ets infant fins que, d’adult, tens la fortuna de treballar per seguir fent-ho possible
Vam arribar a la vida d’en Guillem (a partir d’ara li direm així per protegir la seva intimitat) en un moment crític en el que tot semblava anar-li en contra. Havia arribat al seu límit. Amb 11 anys, tenia l’obligació d’ocupar-se del seu germà petit, dia i nit, en tots els períodes de l’any, sense descansos. Vivien sense la mare, només amb el pare i alguns familiars que, de manera intermitent, circulaven per una llar on no hi havia cap signe d’habilitat parental, ni tampoc estima i escalfor.
Ell s’havia d’encarregar de les cures integrals del seu germà; la higiene, ajudar-lo amb les tasques de l’escola, dur-lo d’aquí cap allà, els àpats, consolar-lo, entretenir-lo… Cuidar-lo en el sentit integral de la paraula. Per això, l’escola era una sortida d’emergència per a ell: allà podia ser ell mateix, ser escoltat, tenir temps per reflexionar i buscar una abraçada o una mirada quan ho necessitava, per després tornar a la realitat de casa.
Un dia va tocar fons: va verbalitzar que volia morir per acabar amb tot allò que l’estava ofegant. La seva vida s’havia convertit en la del seu germà, ja no vivia per a ell, i això va derivar en episodis agressius, en un consum excessiu de pantalles amb continguts inapropiats i en una profunda tristor i incomprensió.
En aquell impàs de final de curs i d’inici d’estiu, vam arribar a la vida del Guillem.
El lleure transforma vides i així ho transmet la campanya que impulsem cada any des de Fundació Pere Tarrés per arribar a tots aquells infants i joves que tenen dificultats o, en alguns casos, impossibilitat d’accedir a activitats de lleure durant el període d’estiu. Per a molts infants i joves, tot i que soni estrany, les vacances poden ser un moment angoixós: molts perden la rutina diària, no tenen garantits els àpats bàsics durant el dia i, sovint, disposen d’unes habitatges amb condicions nefastes on no hi ve gens de gust passar-hi tot l’estiu. Un gran nombre dels infants que atenem viu en una habitació rellogada, dormen al mateix llit tota la unitat familiar i no tenen un espai per a la intimitat, el joc i el desenvolupament saludable propi d’un infant o jove. A més, com el Guillem, hi ha molts casos d’infants que s’han de fer càrrec d’altres menors.
Els preus actuals de les activitats de lleure no són accessibles per a tothom. Així com l’educació normativa o formal és un dret universal, el lleure encara no. Hi ha una gran barrera que impedeix a un de cada tres infants accedir a un casal o colònia. En aquest context, intentem garantir la igualtat d’oportunitats a través d’un programa de beques anual que facilita que molts infants que no s’ho podrien permetre puguin participar també en espais educatius claus per al seu desenvolupament com les activitats de lleure a l’estiu.
Un recent estudi que hem fet evidencia precisament que les condicions socioeconòmiques de les famílies que sol·liciten beca a l’estiu empitjora cada any. Segons aquest treball, dues de cada tres llars que bequem es troben sota el llindar de pobresa i gairebé la meitat són en situació del que s’anomena pobresa severa: és a dir, viuen amb uns ingressos que suposen el 40% de la renda mitjana d’una família catalana. Les dades més preocupants les trobem a la demarcació de Tarragona, on la renda mitjana anual de les famílies analitzades és 4.000 euros inferior a la mitjana catalana. És a dir, les crisis econòmiques i socials dels últims anys han cronificat la situació de vulnerabilitat de moltes famílies, i això ha fet que cada any es disparin les demandes de les famílies per rebre beques. L’estiu passat la Fundació va atorgar beques a 6.743 infants i joves arreu de Catalunya, més d’un miler només a les comarques tarragonines, i aquesta xifra es preveu que aquest any segueixi creixent. Aquestes beques permetran a infants i joves de famílies en situació de vulnerabilitat de Móra d’Ebre, Falset, El Vendrell, Valls, Cambrils o Tarragona poder gaudir també de colònies i casals.
Les activitats d’estiu són una eina indispensable que millora la vida de milers d’infants i joves cada any i que en molts aspectes tindrà gran repercussió al llarg de la seva vida. Com a societat, hem de ser agents facilitadors i fer possible un canvi de mirada que permeti que el lleure arribi a tothom de manera inclusiva, flexible i conscient de la realitat social que vivim. Al Guillem, el lleure no li ha eliminat completament les càrregues (sobretot les emocionals) de la seva vida, però sí que ha aconseguit regalar-li temps per a ell mateix, un espai on respirar i sentir que ell també té dret a ser cuidat, a cometre errors i a compartir les seves frustracions. En el seu context, aquestes activitats han estat una taula de salvació i un alleugeriment immens.