Incapacitat laboral, un problema más

L’estructura i el mercat laboral a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol, presenten unes singularitats, per no anomenar-los problemes, que sense dubte fan menys competitiva la nostra economia. L’elevada taxa d’atur estructural n’és una sense dubte, però l’impacte de la incapacitat temporal dels treballadors també n’és una altra d’important Aquesta setmana la patronal de la petita i mitjana empesa de Catalunya (PIMEC) ha presentat un estudi de l’evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025, elaborat pel seu prestigiós Observatori de la pime a Catalunya. I les dades que es desprenen d’aquest treball tornen a ser extremadament preocupants. L’absentisme laboral és aquell temps d’absència del treballador del seu lloc de treball en hores que hauria de ser-hi. Els motius en poden ser diferents, però en tot cas el més important és la incapacitat temporal (IT) causada per una malaltia o accident laboral, o per una malaltia comuna o accident no laboral. Aquestes absències tenen un cost per al sistema públic, ja que el treballador rep un subsidi que cobreix part del salari, i per l’empresa que ha de pagar el salari menys la part del subsidi, i les cotitzacions socials. A més l’empresa també suporta el cost de la distorsió de no tenir el treballador així com la contractació d’un substitut quan és necessari i té capacitat per fer-ho. L’estudi presentat per Pimec és exhaustiu amb dades, conclusions i propostes de millora. Enumeraré algunes. Durant el període analitzat a Catalunya, amb poc més de deu anys, les hores baixes per IT s’han més que doblat, i han passat de 3,8 hores mensuals per treballador, fins a les 8 als 2025, i s’han convertit en el principal motiu de l’absentisme, representant el 75% de les hores no treballades. Malgrat que la durada mitjana de les baixes per IT s’ha reduït, i el 75% són de menys de quinze dies, el número d’aquestes ha augmentat en més del 170%. Una altra dada que pot sorprendre és que la incidència de les IT és molt més elevada entre la població jove, de 16 a 24 anys, on en aquest període s’han triplicat les hores de baixa per treballador. Pel que fa a les patologies que generen més baixes cal destacar les malalties osteomusculars i les malalties mentals. I aquestes últimes s’han incrementat de forma rellevant durant els darrers anys, fins a representar el 23,6% del total de dies de baixa per IT. Aquestes dades impliquen que el cost estimat mig per treballador i any per la IT a Catalunya és de 2.565 €, el que suposo un 6,4% dels costos laborals mitjans per treballador. Si considerem els costos directes per l’empesa i per al sector públic, el cost de la IT està entorn del 0,7% del PIB.

Si comparem aquestes dades amb altres territoris i països, ens podem adonar encara més que el problema és molt rellevant. Catalunya és la comunitat amb més IT per cada mil treballadors de tot l’estat espanyol, només superada per Navarra. I si observem la durada mitjana de les baixes Catalunya se situa en tercer lloc, per darrere de Navarra i La Rioja. Si la comparació la fem amb la resta de països europeus, els resultats de baixes per IT són els pitjors d’Europa, excepte Noruega. Les dades d’Espanya molt semblants als de Catalunya, en aquest cas a part de Noruega, només superats per Eslovènia. I tant Catalunya com Espanya doblant la mitja europea.

Per solucionar aquestes greus distorsions és necessari la participació de tots els estaments, sindicats, administracions i empreses, però també una conscienciació per part de tothom de fer un ús responsable del mecanisme de les IT. En aquesta línia em sembla adient la recent campanya del Govern de la Generalitat respecte a l’ús responsable de les baixes laborals, malgrat que va ser criticada incomprensiblement per alguns sindicats. I sense ànim de simplificar, la frase o l’actitud “m’agafo o m’agafaré la baixa”, com un acte unilateral i discrecional del treballador, que durant molt de temps ha estat acceptada socialment, hauria de ser reprovable.

L’informe apunta un conjunt de propostes per solucionar aquesta problemàtica, que requereixen mesures per part de tothom, administració, sindicats, treballadors, i també de les empreses. La situació actual al mercat de treball a casa nostra requereix actuacions immediates, ningú pot mirar cap a un altre costat. Són el país d’Europa amb més taxa d’atur, i amb una incidència de les baixes per IT de les més altes d’Europa, i a la vegada són dels països d’Europa que més mà d’obra extracomunitària requerim. És evident que cal actuar i anem tard.