Limitar i endarrerir tant com es pugui l’ús del mòbil als fills

Arran d’una recent trobada de professionals de la salut, de l’educació i de famílies en el marc de l’associació ‘Adolescència lliure de mòbils’ comparteixo tres dades i cinc idees. Maria Salmerón, pediatra i presidenta de l’Associació Espanyola de Medicina de l’Adolescència, inicia aquest debat al seu llibre Reset digital amb aquesta idea: «Així com ho estem fem fins ara, no és la millor manera».

L’actual incorporació de la tecnologia –i ara de la intel·ligència artificial– la relació que hi tenim ens fa intuir el seu impacte negatiu en la nostra salut, en les nostres relacions, en el cervell i, especialment, en el desenvolupament d’infants i adolescents.

L’edat mitjana d’entrega d’un smartphone és abans dels 11 anys d’acord amb dades de l’informe d’Unicef Espanya Impacto de la tecnologia en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades.

L’efecte ‘pantalles’ ja és en l’actualitat un problema de salut pública perquè a més d’exposar-nos a continguts nocius ens allunya d’uns hàbits de vida saludables afectant el son, l’alimentació, les relacions socials, el desenvolupament psicoafectiu o la salut mental.

Conductes addictives dirigides principalment als jocs en el cas dels nois i a les xarxes socials en el de les noies. Amb afectació en la salut mental, amb canvis de comportament o en l’autoestima generant, per exemple, un consum prematur de productes cosmètics en les noies.

- L’educació per a un ús adequat de les tecnologies té el seu punt de partida –com gairebé tot en educació– en l’exemple. Si vols que el teu fill adolescent no tingui el seu smartphone al dormitori a la nit o no el faci servir durant els àpats... comença fent-ho tu.

La prevenció passa per limitar –per ordenar– l’ús dels mòbils també en els adults.

- Menor temps d’ús de pantalles, menor exposició... és igual a menor risc.

L’exposició dels 6 als 12 anys no hauria de superar 1 hora diària. A partir dels 12 no hauria de ser superior a 2 hores (també en el cas dels adults).

- Caldrà exigir a les empreses tecnològiques la seva part de responsabilitat. El disseny d’aplicacions i tecnologies ha de garantir que protegeix la salut, el neurodesenvolupament, el desenvolupament afectiu... i –advertir– si escau dels perills que suposa de manera similar a com es va fer amb el tabac.

La tecnologia està dissenyada per a generar permanència, conductes addictives arran del seu ús. Regulació i rendició de comptes.

- La UE estudia la regulació de l’ús de les pantalles i les tecnologies en educació. Una de les propostes és la prohibició total dels telèfons mòbils en les escoles com a resposta a una petició de la Unesco en 2023. Cada Estat ha actuat fins ara de forma particular.

A Catalunya un grup d’experts revisa en l’actualitat l’ús de pantalles i mòbils en escoles i instituts.

Reduir el temps d’exposició i la utilització de les tecnologies, disposar d’una normativa clara i sense excepcions, recuperar la lectura, el paper, els apunts a mà –fins i tot a la Universitat–, l’escriptura de relats breus: el treball cognitiu i el pensament crític en contraposició al scroll infinit de les pantalles.

- «Tothom de classe té mòbil... jo soc l’únic que...» L’argument universal de qualsevol adolescent (tots l’hem fet servir). Disposar de xarxes de famílies, de pares i mares amb les mateixes inquietuds com la proposada per l’associació Adolescència lliure de mòbils pot ajudar-nos a trobar el suport necessari. El pacte de les famílies del projecte Adolescència lliure de mòbils és una bona estratègia per a invertir la pressió social.