Festa Major
Un mateix sentiment de pertinença a Sant Pere: “Depèn d’un mateix voler integrar-se, l’espai hi és”
No tothom ha crescut arrelat a la tradició reusenca. El Diari recull el testimoni d’algun d’aquests reusencs i reusenques que en l’actualitat viuen i s’estimen la Festa Major

Martín Donadio, Rosa Bernabeu, Andrei Bojuc i Llura Prado descriuen el seu lligam amb la Festa Major.
La Festa Major de Sant Pere uneix tots els reusencs i reusenques. És una eina de cohesió i integració que fa bategar la ciutat al ritme d’un mateix sentiment de pertinença. El Diari recull el testimoni de diverses persones que no han crescut arrelades a la cultura popular de Reus, però que s’estimen Sant Pere i se’l senten com a propi. Vinculades al Seguici i a entitats culturals de la capital del Baix Camp, coincideixen en què les associacions són accessibles i acollidores, i que la cultura popular actua com a mecanisme d’identificació amb el territori.
L’argentí Martín Donadio fa només tres mesos que es va instal·lar a Reus per conviure amb son pare, que va emigrar fa vint anys. Una amiga el va animar a que participar en un assaig de la colla dels Xiquets de Reus, i així ho va fer. “Va ser totalment atzarós. No en sabia res del món casteller”, reconeix. Però el primer dia ja en va quedar captivat: “Els castells tenen una cosa que em remunta a la infantesa, al gust per grimpar i jugar amb el cos.”
Ja s'ha estrenat en una diada castellera
Tot i el poc temps de pràctica, el dissabte passat es va estrenar en una diada com a baix, a la base del tronc del castell. El seu mentor -Lluís-, va veure-hi una capacitat especial. “Em cuiden molt, tant físicament com mentalment. Estic gaudint i la colla m’ha acollit de manera excepcional”, afirma Donadio. Afegeix que, quan va saber que les enxanetes havien de pujar fins dalt de tot del castell, es va proposar fer bé la seva part “amb la màxima responsabilitat”.
“Quan arribo a un lloc nou, m’agrada conèixer-ne la cultura. Em sembla al·lucinant que Reus mantingui aquests valors any rere any. Depèn d’un mateix voler integrar-se: l’espai hi és i és plenament accessible.”
M'ha ajudat a entendre la forma de ser dels reusencs i trobar punts en comú entre catalans i valencians
La Rosa Bernabeu també és nouvinguda a Reus. Va arribar des de Castalla (Alacant) per amor, i actualment forma part del ball de Mossèn Joan de Vic, un dels més singulars del Seguici Festiu. Fa cinc anys, una amiga seva de la universitat -reusenca i cercoleta- la va inscriure a la llista d’espera del ball, després d’haver gaudit juntes de les festes de Moros i Cristians a Castalla, on la Rosa hi participava des dels tres anys.
“He mamat la tradició popular des de petita, m’és natural sentir curiositat per les festes tradicionals. No té punt de comparació viure-les des de dins que no pas des de fora”, explica. “M’ajuda a entendre com és la gent de Reus i a trobar punts en comú entre catalans i valencians".Aquest serà el segon Sant Pere en què prendrà part del Seguici. “Formar part d’un ball que només existeix aquí i que la gent s’estima tant és una sort immensa.”
Una devoció per la cultura popular
Per la seva banda, el reusenc Andrei Bojuc és membre del Ball dels Pastorets, tot i que de petit no va créixer vinculat a cap entitat cultural. No va ser fins als deu anys que es va animar a implicar-se en colles de barri com els Gegants dels Horts de Miró i bandes de música com Sones de Pasión.
Des d’aleshores, ha viscut des de dins la tradició reusenca. “M’aporta molta felicitat. És com complir el somni de l’Andrei petit, que amb sis anys no ho va fer, però amb divuit sí.”Fill de pares migrants, encara es troba qui li diu que “parla molt bé el català”. Jo m’he criat amb la cultura d’aquí. Em sento molt més català que del lloc d’origen de la meva família.
Fer accessible la Festa Major als més petits
La Llura Prado és una de les alumnes que participa al Ball Petit gràcies al suport del projecte Ecosistema Educatiu de l’escola Prat de la Riba, en col·laboració amb la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. El programa cobreix la quota d’inscripció per facilitar que els infants s'iniciïn en la Festa Major.Filla d’una família molt vinculada a la Festa Major, Llura forma part del Ball de Prims. “És molt divertit, m’ho passo molt bé i faig moltes amistats. Això sí, a vegades cansa molt, perquè és un ball on has de saltar molt”, explica entre rialles.