Reus

Festa Major de Sant Pere

Clímax de Completes de Sant Pere de Reus: tòrrides, eufòriques i col·lectives

De la solemnitat litúrgica al deliri popular: el recorregut del seguici, la força del pilar caminant des Xiquets i l’esperada tronada transformen la plaça del Mercadal en el cor de la festa, amarada de suor i impacientada pel retard

La segona tronada de Sant Pere.Foto: alfredo gonzález

Jaume Vich
Publicado por
Jaume Vich

Creado:

Actualizado:

El clímax és ser el moment de màxima eufòria. Aquell instant que passa poc, però que, quan passa, desferma les passions més esbojarrades. La vigília de Sant Pere a Reus va ser una mostra d’entrega, paciència, devoció i disbauxa. Des que el seguici festiu va engegar motors a les 8 del vespre fins que es van encendre els focs a l’antiga, van passar més de tres hores d’amor, desgast i ambició. En aquell tram de vespre-nit, els milers de reusencs que van aguantar estoicament a plaça van desafiar una onada de calor impròpia del juny. Per això, un exèrcit de ventalls es va aliar amb els devots del patró. I litres d’aigua, refrescos o cervesa. El problema d’anar-ne a buscar era que, en tornar –si la massa ho permetia–, potser ja havies perdut el lloc. Coses de Completes.

Lluny del costumisme propi d’una festa popular i massiva, Completes va fer ballar bojament, sense falta, l’extens seguici festiu, format per 23 colles. El tret de sortida es va fer a la plaça del Mercadal passades les 8 del vespre. Va ser l’inici d’anada a Completes, mentre simultàniament els campaners feien espetegar el Toc General des del campanar.

Balls, bèsties, castellers, diables... L’amalgama festiva i incansable va desfilar cap a la Prioral abans que ho fes la comitiva municipal. Passades les 9 de la nit, la corporació, acompanyada dels alcaldes del Baix Camp i sota un tel de xiulets tímids, va fer cap al temple en el moment en què l’Àliga va oferir el protocolari ball solemne curt a les portes de l’Ajuntament.

Cap a la Prioral

El focus es va traslladar a la Prioral, on el prior Joaquim Fortuny va liderar el solemne ofici de Completes. Abillat amb l’antiga capa pluvial –regalada pel fill del pintor Marià Fortuny–, un dels vicaris va obrir, amb certa dificultat, l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de Sant Pere, amb tres claus guardades pel mateix prior, l’alcaldessa i un prevere. El resposanble d’extreure’l de l’arca, per segon any, ha estat el mossèn ruandès Albert Babonampoze.

Acabat l’ofici, el seguici va recular cap al cor del Mercadal i, amb ell, l’icònic pilar caminant dels Xiquets de Reus. Instant de pell de gallina perquè la plaça encoratjava com mai els castellers. Des del 2009, aquesta construcció esvelta només ha caigut el 2017 i, aquest any, van dur l’honor Kike Fernández, Joan Ferran, Etna Pallejà i, al capdamunt, la petita Rita. Ni una tremolor. Amb l’energia concentrada de nou al cor, força retard, xiulets de part de la plaça i crits d’'independència', les autoritats van desfer el camí fins al consistori. El clímax va fer acte de presència. Ja s’ensumava. Era aquell nervi, aquell neguit, aquella intriga. El cansament es feia evident a les cames i les ganes de pòlvora feien esclatar la paciència dels reusencs i reusenques. A les 23:15, Guaita va treure el cap pel balcó i, mocador blanc en mà, va obrir la porta a la segona tronada de Sant Pere, a càrrec de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra. Avui, el remat final. Això no s'ha acabat

tracking